El proper mes de novembre es celebra l’assemblea nacional d’ICV. Aquest darrer dissabte el Consell Nacional ha donat el tret de sortida del procés assembleari. Jo no formo part del Consell Nacional i per tant encara no he pogut veure els documents, però crec que és interessant com s'està enfocant. L'Assemblea serà un moment fonamental per tal de veure quin és l’estat de l’organització i sobretot per veure quines són les principals línies de futur que es poden establir. De totes maneres abans val la pena analitzar algunes de les circumstàncies que rodegen la convocatòria d’aquesta assemblea.
En primer lloc cal destacar que l’assemblea nacional d’ICV arriba después de que s’hagin celebrat pocs mesos enrera les assemblees o congresos dels principals partits catalans, algunes d’elles amb mogudes internes prou destacades. L’assemblea es celebrarà també en el marc d’una situació catalana molt peculiar fruit del profund debat sobre el finançament que s’ha generat i que encara no sabem quines conseqüències pot tenir pel mapa polític català. En tercer lloc cal veure quines conseqüències haurà tingut a nivell intern per ICV el darrer tripartit al govern de la Generalitat amb temes importants de desgast com Interior o la crisi de l’aigua. Finalment cal tenir en compte quins són els objectius de l’Assemblea Nacional. És evident que cal una renovació en molts aspectes a ICV. Una renovació que no estableixi la fi de res ni el càstig a ningú, i canvi estableixi un impuls important. Les primeres impressions són que el document recull autocrítica i propostes de treball i que la intenció és fer arribar a la societat un missatge de la necessitat d'una esquerra ecosocialista, capaç d'adaptar-se a les noves realitats i als reptes que significa estar en el govern. Però això ja serà motiu d'una nova reflexió.
5 comentaris:
Hi ha una sensació agredolça, i també, especialment entre la militància, perplexitat i una mica de desorientació. Els darrers dies son difícials: Diferents militants prou coneguts fan declaracions públiques en el sentit que les coses no van bé: l`escriptor Jordi Coca carrega contra Saura; Salvador Milà s`apunta a un corrent crític més d`esquerres, per entendre`ns; Ignasi Riera amenaça de donar-se de baixa. Es que ningú pensa fer res ?
Si el fet de ser govern ens està perjudicant de forma clara (municipals, legislatives) és que hi ha alguna cosa que no va bé. I sempre acabo sentint el mateix: que fallem en comunicació, en pedagogia, i en no saber explicar prou bé la feina. Doncs serà que hi ha feines que, ras i curt, no s`han fet bé. I si la ciutadania ens percep com un partit igual que els altres, si no hem estat capaços de marcar perfi propi, si cada dia ens hem de llevar amb la darrera relliscada del Conseller, amb la darrera astracanada d`en Boada, o la darrera cagada d`algún blogger Torrenc;
si cada dia hem de sentir i llegir a desenes de blogs de gent propera a ERC i a CiU que sóm "ecopijos", "flower-power`s", "menjaflors", "la palangana" o la marca blanca o la segona marca del PSC; Si cada dia vivim nous episodis de deslleialtat dels socis -especialment insufrible la que a diari ens brinda ERC-, i no som capaços de plantar cara;
Es possible -fins i tot probable-, que a les europees la cosa ens vagi malament. I ja no vull ni pensar el que ens pot passar a les properes eleccions catalanes, on amb el discurs de Tripartit-3, ens jalarem el cercle d`un tortell, és a dir: res de res.
Així doncs, potser cal ser valents i admetre que el màxim dirigent que l`any 2000 va substituir el llegendari Rafael Ribó, ara ha arribat també el moment de que, discretament, cedeixi el pas a una altra persona tan o més capacitada, preparada, i a la que no li tremolin les cames si en un moment determinat s`ha de prendre una decisió important. L`actual president d`ICV ja està més que amortitzat.
A més, cal recuperar la il.lusió, cosa que la majoria de militants portem bastant pel terra.
Per què el debat està girant cap per les persones que lideren i no cap les coses que hem de fer????
Tambè estaria bé parlar de com fem les coses i com fem que els nostres valors (tolerancia, solidaritat, sostenibilitat, etc...) arriben a la centralitat de la societat.
Si el o la lider és "fulinito o menganita" tan és. El problema és que a la esquerra organitzada(jo soc d'EUIA, però val per ICV també) som 4 gats...
Crec que no es poden plantejar les coses per separat. Cal replantejar-se quin paper ha de fer ICV i la coalició a la nostra societat, com tenir un espai ... però això també ho tiren endavant persones. Primer parlem de projecte, però no oblidem també parlar de qui ha de liderar les coses, ara (està clar) i d'aquí a un anys
Jo crec que primer hem de deixar clars els continguts, els projectes i les eines. Quan això ho tinguem clar, aleshores podrem seure i parlar de persones. Està clar que després de l'Assamblea hi han d'haver canvis. Hem de tornar una mica als ideals. Els canvis de cara són enfocats a l'electorat, a la societat "civil" per així dir-ho. De portes en dins, l'importància de les cares és menys, i més la de què volem i què fem per allò que volem. Ens veiem a Sabadell!
Es precisament per tot això que parleu, que un col.lectiu d'adherits ens hem constituït com a corrent d'opinió en el si de ICV. Aquesta corrent es diu Manifest de Maig -no pas roig i verd, com sona per determinats medis-.
Enfoquem l'assemblea amb ganes de generar un projecte amb un perfil molt més clar, amb ganes de tornar a il.lusionar. Amb un enfocament roig-verd-violeta, tot un sense desdibuixar cap d'ells.
Els adherits fem una assemblea a Cardadeu el 17 de setembre a les 19:30h a l'ajuntament, on presentar documents a debat i idees.
Més informació al blog del Manifest de Maig: http//verdiroig.blogspots.com
Salut i força.
Publica un comentari a l'entrada