dissabte, 9 d’agost de 2008

Postal d'estiu 3

Una de les coses que es poden comprovar durant el mes d’agost és que una de les activitats més dures d’aquest món d’avui dia és fer de pares i mares. El mes d’agost ens posa davant de la dura prova de sobreviure als fills. I no m’estic referint a les dificultats per saber què fer amb els fills i filles quan nosaltres treballem, sinó de quan podem tenir-los. D’entrada tothom veu amb il·lusió el poder estar un temps dedicant-nos a les criatures, però a les poques hores ja comencem a recordar la duresa d’aquesta feina. Nens que ploren dient que no es mouran i a 10 metres de distància el pare o mare dient que se’n va sense acabar de marxar, pares amenaçant tot el dia (si no vens no et banyaràs a la piscina, si no fas això no et compraré el gelat …) i sense cumplir mai cap amenaça, pares i mares contradint-se davant dels fills permanentment, mares o pares que sempre donen la raó als seus fills, pares o mares que mai donen la raó. No estem preparats per educar als nostrs infants i ho hem d’admetre. Se’ns en va de les mans i sols cal anar passejant pel carrer a l’estiu per comprovar-ho. És difícil saber trobar l’equilibri entre l’autoritat ncessària i no ser massa durs. És molt difícil transmetre hàbits i és més senzill sobreviure al dia a dia. Alguns pares arriben a l’extrem llavors de fer servir aquelles sentències tan falses com cruels de l’estil de “amb tot el que jo fair per tu i així m’ho pagues”. No és senzill triar quines són les millors vacances pels postres fills, ni és senzill trobar per a nosaltres els necessaris espais de tranquilitat amb criatures sempre al voltant. A l’estiu hem de ser capaços de combinar massa coses i acabem realment stressats. Aquests són temes que ara he plantejat amb certa frivolitat, però que considero molt seriosos i importants. I a sobre encara et trobes después que molts d’aquests pares i mares questionen el paper de l’escola i la capacitat dels mestres. No està mal!

4 comentaris:

les hores i els dies ha dit...

12 setmanes de vacances pels nens és excessiu. Acaben farts i avorrits de tot; res els complau més de dos minuts seguits. Es estressant per a ells i pels pares. La darrera setmana de juny, hauria de ser "hàbil" a les escoles, si vols en plan "esplai", sense llibres ni exàmens, fent repàs de la convivència de durant el curs. D`altra banda, el 8 de Setembre, la segona setmana del més, ja haurien d`obrir les escoles i fer una mena de pre-escalfament, de pre-adaptació al curs que comença, si es vol també sense llibres ni exàmens. 10 setmanes de vacances seria més que suficient. Tanmateix és qüestió de voluntat politica del Departament.
I així arribo a la conclusió que la rutina del dia a dia de durant l`any és el millor per a tots plegats. Conbinar unes quantes setmanes de treball i escola amb alguna de vacances entremig seria una bona opció, per tal d`assaborir cada cosa sense perill de cansar-se`n.

Joan Martinez i Vendrell ha dit...

Nosaltres no tenim nens, ja, però això que dius estem cansats de sentir-ho i veure-ho. Sort que les vacances no són eternes.

zel ha dit...

Amb tots els respectes, no és voluntat política del departament ni del govern de torn. És una lluita del gremi que no accepta ni sisenes hores (les vol no lectives) ni més dies sense llibres ni proves (perquè no aguanten els nois/nens/es) Molts reclamem jornades de vacances repartides com a Europa, que fan més dies de vacances, però en períodes més curts. Els nens necessiten reposar el cap, i els mestres també, perquè els pares no els aguantem, digueu la veritat pel seu nom, tant si hi ha feina com si no, els casals eterns de tot el dia amb dinar inclòs estan a l'ordre del dia. Pensem si volem fills o no. Després, es tracta de saber-s'ho muntar una mica, que ja es pot si es vol. Salut!

Pere Nieto ha dit...

Zel, és evident que una de les coses més difícils de decidir en aquesta vida és tenir una criatura i assumir-ne les conseqüències. jo sóc pare separat i avui he deixat a la meva filla despés de 3 setmanes de vacances amb ella, ha estat genial, a vegades se m'acaba la paciència, a vegades m'equivoco, però m'ho he passat molt bé. El problema, estic d'acord, és més d'actitud que de dies de vacances. Bon estiu