Postal d'estiu 2

Els tòpics pot semblar que no funcionen, però en pocs llocs són tan reals com a la platja. El turista gamba que pot quedar-se sense pell en qualsevol moment, el turista previngut que és impossible saber de quin color té la pell sota l’espesa capa de protector solar blanc, el musculat maduret que porta una cadena d’or al coll i un banyador ben ajustat, el nen que cada vegada que passa pel teu costat et tira sorra a sobre, la madureta que ha estrenat pitram i vol amortitzar els 6.000 euros, l’avi que de tant mirar top-less ha d’estar sempre bocaterrosa, el fibrat que juga a pales a primera línia de mar, la família que crida, l’adolescent amargat d’haver de passar encara l’estiu amb els pares i que a sobre amb el sol li surten més granets, aqeull parasol que sempre salta amb la primera ràfega de vent, les amigues que passegen on trenquen les onades xerrant, la enna que recull petxines, aquell que treu una medusa de l’aigua i vol que tothom la vegi, la xinesa que fa massatges, aquell que et diu “cervessa, cocacola agua fria” ... i jo, aquell que no para de mirar el rellotge per veure quina és la millor hora per marxar.