Postal d'estiu 1

He decidit escriure alguns articles sobre temes poc polítics, d’acord amb l’època estival de relax i descans que tots necessitem. Ho titulo postals d’estiu i les penjaré quan pugui ccedir a Internet, per tant pot ser acumulo uns quants dies sense escriure i després publico unes quantes postals juntes. Avui començo amb un tema poc estiuenc, els horaris de la construcció. Com és possible que el costum sigui començar a les 8 del matí sempre amb la feina més sorollosa i parar a les 9 per esmorzar? El meu primer dia de vacances reals ho vaig viure. A les 8, adormit i somniant encara que serà el primer dia que podràs dormir tranquil fins que vulguis comences a sentir soroll amunt i avall. La façana de davant de casa teva està en obres i il·lusament penses que també faran vacances en agost, però no és així. Poc a poc vas sent conscient que això va en sèrio i que potser no et serà senzill dormir. Una nova màquina comença a treballar, els paletes es criden ... les coses empitjoren. Al final són prop de les 9 i ets conscient que ja no hi ha res a fer. T’aixeques i mentre estàs a la dutxa sents el silenci. Són les nou i han parat per anar a esmorzar, ho sabies d’altres vegades i t’has oblidat. Ara ja estàs desvetllat amb la dutxa i no saps què fer, no pots tornar a dormir ni estàs prou despert. T’agafen ganes de fer una carta als sindicats de la construcció per demanar que comencin a les 9, com a mínim, però ja esmorzats. Per fi marxo de vacances. I ara resulta que canten els galls ...