El Carmel. Han de negociar els afectats?

Avui començo un seguit d’escrits al voltant del barri del Carmel i de la modificació dels PERIs que tanta polseguera està aixecant, i aprofito l’entrevista que li van fer a la Regidora, Elsa Blasco, com a punt de partida. Ho faré a partir de mirar de respondre a preguntes. La d’avui és prou clara. Per què no s’ha negociat amb els afectats. Hi ha diversos motius que crec que fan lògic entendre perquè no s’ha negociat fins ara amb els afectats. La primera raó és que no existien afectats. És a dir fins que no es produeix l’aprovació inicial no existeixen possibles afectats. Fins aquell moment tota la feina no deixa de ser intencions, estudis i propòsits de treball. En segon lloc perquè per poder articular mecanismes de participació efectius cal que s’estableixin referents amb qui parlar. És inviable negociar amb tots els veïns un a un, quan a més simplement són possibles afectats. L’articulació dels afectats en plataformes i en una coordinadora que aplegarà a les diferents plataformes és un element que permet començar a establir el diàleg, tal com ja s’ha fet. En tercer lloc, i per a mi fonamental, és que els grans processos de transformació de la ciutat i d’un barri no s’han de negociar amb els possibles afectats, sinó amb la realitat associativa del barri. Amb els afectats cal establir mecanismes de negociació i treball per garantir que les afectacions que es duguin a terme compleixin realment amb els objectius plantejats en el planejament urbanístic i sobretot establir mecanismes que garantir que les expropiacions es duguin a terme garantint absolutament tots els drets que tenen les persones afectades. Per a mi el principal objectiu que ha de tenir la relació de l’administració amb les entitats ha de ser garantir drets i fer el procés el més còmode possible per a tothom. En propers escrits miraré d’aclarir amb qui s’ha negociat, per què s’ha plantejat aquest important projecte urbanístic i quin paper han de jugar els diferents agents del Carmel.