Relleu ICV BCN

L’anunci d’Imma Mayol (és el primer cop que faig una foto a una roda de premsa) de deixar la presidència del grup municipal per afavorir el seu relleu ha agafat per sorpresa gairebé a tothom. És normal. Tothom sabia que calia iniciar el procés perquè ja s’havia anunciat que no encapçalaria la propera llista electoral d’ICV a les eleccions municipals de Barcelona. El que la gent potser no esperava que aquest procés s’iniciés de forma tan ràpida, just un any després de les eleccions. També és cert que les filtracions als mitjans de comunicació han avançat aquest anunci. De totes maneres no entraré a debatre com ha estat aquest procés, perquè crec que ha de ser un debat intern d’ICV. Em centraré en dues coses. Objectivament està ben plantejat. Imma Mayol deixa el primer lloc de la projecció pública d’ICV a Barcelona i en canvi manté els seus compromisos de treball. No marxa a casa sinó que assumeix, cosa difícil en política, passar a un paper menys públic, més discret. Ricard Gomà assumeix la presidència del grup i possiblement la segona tinència d’alcaldia i això significa un nou lideratge. A ningú se li escapa que tot i que hi haurà primàries per encapçalar la llista de les properes eleccions municipals el Ricard Gomà parteix amb un clapíssim avantatge per ser el proper cap de llista. Per tant el relleu a ICV de Barcelona es pot fer amb temps, per construir una imatge pública del Ricard Gomà, però alhora sense que la Imma deixi les seves responsabilitats actuals, sense afectar el govern en minoria a l’Ajuntament de Barcelona i apostant per una persona del grup municipal actual que ha fet una molt bona feina. L’altre sorpresa per algunes persones ha estat per què no era l’Elsa Blasco la nova cap de llista. En puc parlar més d’aquest tema en propers escrits, però és cert que en el fons m’estimo prou a l’Elsa per entendre que no era possible.