diumenge, 13 de gener del 2008

El futur d'ICV a BCN

És evident que existeix una forta desafecció envers la política institucional. Aquesta paraula que no em reconeix el diccionari del Word i que s’ha posat tan de moda. Sempre he defensat que entre la causes d’aquesta situació hi ha una bona part que provenen de la feina que fem els polítics, però que també hi ha moltes altres causes que influeixen en aquesta situació (mitjans de comunicació, egoisme de molta gent, aparició de noves formes de protesta ...). Ara sembla que el debat sobre la ciutat de Barcelona estigui estancat. Abans de les eleccions municipals semblàvem viure en la ciutat més bruta, desordenada i caòtica de la Mediterrània. Ara en canvi hi ha una sensació de no parlar-se de la ciutat, de tractar poc el seu futur. Hi ha altres temes que han deixat de banda el debat sobre Barcelona. La crisi de les infrastructures, el debat identitari de Catalunya, la temuda crisi econòmica, la il·legalització d’ANB, el baix estat de forma de Ronaldinho o l’amor de Sarkozy i Carla Bruni han fet que ja no debatem gaire sobre la ciutat.
Com a ICV hem d’apostar per aquest debat. Ara és un bon moment per parlar del model de ciutat i de com governar-la. La ciutat avança amb un govern en minoria. El procés d’elaboració dels Plans d’Actuació de Districte i el Pla d’Actuació Municipal ha representat un pas endavant, però insuficient, en la participació ciutadana. Crec que és el moment per apostar per un model de futur de la ciutat, precisament perquè no tenim un debat que ens pressioni i ens marqui l’agenda. ICV ha de saber visualitzar més en aquests moments el model que té per la ciutat de Barcelona. Ens falta força. I això cal lligar-ho també al procés de substitució de la Imma Mayol com a cap de llista. Ja va anunciar que no repetiria com a cap de llista i per tant el relleu, a més d’oportú és necessari. ICV no té en aquests moments un problema de sectors interns que facin preveure lluites per aconseguir ser cap de llista per Barcelona i això permetrà fer l’elecció amb molta tranquil·litat. Cal saber triar qui encapçala la llista perquè haurà de saber transmetre un model de ciutat i una manera de fer política que potser darrerament no estem sabent liderar. En una societat que com deia l’altre dia el Josep Maria parla molt més dels polítics que de la Política, cal saber oferir caps de llista que connectin amb el missatge que volem transmetre. I com a ICV potser caldrà reflexionar a fons sobre quin és aquest missatge i com es concreta a la nostra ciutat. Parlem-ne ara abans que ens ofeguin debats ens els que ens sentim desplaçats i en els que no podem tenir protagonisme. Quin ha de ser el paper d’ICV a Barcelona?

4 comentaris:

Unknown ha dit...

El paper d'ICV-EuiA ha de marcar el caràcter realment d'esquerres i ser la part transformadora de l'equip de govern. I per això, crec que cal una política no tan seguidista del psc, i apostar per transmetre-li un nou impuls a Barcelona, allunyant-la dels models actuals, de la barcelona del turiste, i tornant a una barcelona dels barris. I per això cal salvia nova dins de l'Ajuntament. Salutacions

Papitu ha dit...

En David la clava. No podeu seguir fent el joc al PSC. Teniu discurs propi, teniu model de ciutat propi i crec que és a les antípodes del model del PSC, oi? Doncs que es noti. El PSC us necessita per donar aires d'esquerra al govern de la ciutat però després tenim normativa de civisme, fòrum i més bajanades. Entenc que cal sortir del govern municipal i desemmascarar al PSC.

Anònim ha dit...

Penso que es fa massa pre-campanya durant tot l'any i, en conseqüència, tot és monotemàtic fins que arriba el moment i quan passa busquem una altra cosa.

La desafecció de la gent ve perquè no us entenem: de punta a punta de la plaça Sant Jaume l'opinió varia i a 600km és diferent.

Perquè un partit no té una línia identificable allà on va? No penseu que, potser, la gent us veu massa iguals i que hagi qui hagi s'ha de començar de nou a discutir?

Pel que fa al vostre partit i a qualsevol altre el relleu sempre fa patir. Lloable la decisió de no presentar-se més de dues legislatures però, qui hi ha ara de conegut?

Pel que fa a les polítiques jo us faig una pregunta amb un símil futbolístic: Què es preferible guanyar partits o jugar bé? Preferiu treure molts representants per a tirar endavant o en el fons us quedeu en mostrar la idees pensant que és amb el que es queda la gent?

Per cert, us haureu d'apuntar a la moda de presentar un perfum de cra a les eleccions.

Pere Nieto ha dit...

La meva reflexió anava molt al voltant precissament d'aquesta manca de capacitat de treballar definint un projecte al marge de l'agenda electoral. Crec que ara és precissament un bon moment per reflexionar a fons. I sobre el relleu en parlaré en algun escrit els propers dies.