No tinc clar si estic d’acord en que es posin notes numèriques a secundària o no. El que tinc molt clar és que és absurd posar les notes per fomentar la cultura de l’esforç. Algú creu que l’alumne desmotivat o sense il·lusió treballarà molt més per aconseguir una nota o una altra? Algú creu que l’immigrant que acaba d’arribar del seu país (renunciant a tot el seu entorn) es motivarà de forma extraordinària per aconseguir una xifra màgica? Algú creu que la persona que ha tret un 7 segur que s’ha esforçat més que la que ha tret un 4?
En segon lloc. Hem de potenciar sobretot la cultura de l’esforç? Jo crec que no. L’esforç no pot ser un objectiu, sinó un mitjà. Jo, a la meva vida professional i personal, m’esforço quan ho necessito. No em considero precisament un exemple de la cultura de l’esforç, però en canvi crec que he assolit molts dels meus objectius. Per exemple m’agrada parlar més d’eficàcia. Jo crec que els alumnes han de disposar de tots els elements necessaris per assolir els seus objectius. I aquests mitjans inclouen l’esforç, però no de manera tan cabdal com algú ens volen presentar. Per tal de sortir-te’n a la vida (segons el que jo entenc com a objectius vitals) cal ser feliç, cal ser responsable, tenir empatia, capacitat de socialització, saber estimar, tenir sentit de l’humor ...
L’informe PISA, l’estudi de la fundació Jaume Bofill i els monogràfics del Periódico no ens poden portar a prendre decisions i a canviar els nostres objectius. Cal saber trobar l’equilibri. No reaccionem a cegues. Jo demano a totes les institucions vinculades a l’educació que s’esforcin. Que detectin els problemes reals i que posin solucions adequades. Quan ho facin em creuré que allò que m’estan proposant va en el sentit de millorar l’educació a casa nostra.
2 comentaris:
Home, Pere, més que potenciar l'esforç les notes numèriques pretenen:
-situar-se: moltes famílies no saben a què es correspon el "progressa adequadament" i, a més, l'alumne pot baixar el seu randiemnt, ja que en el fons com "progressa adquadament"... per a què fer més.
-Congruència: quan acaben la secundària es trobaran en un món on, si no tens un 5, no pots ser allò que vols. Jo, personalment m0hi trobo que, al crèdit d'anàlisi matemàtica no aprovo tot i que m'esforço la meva "señu" diu que no serveixo per a informàtic... Als alumnes de secundària s'ho trobaran: allà no és un progressa adquedament, o aproves o suspens. En una opo si no tens un 5 com a mínim no passes d'exercici, però no deiem que s'havia de "progressar adequadament"
Una altra cosa és que els nois i noies també han d'adquirir valors i que no tot és l'estudiar, però això és una tasca de la família, no de l'escola...
per cer aprofito per a dir-ho en veu alta: "AVUI QUAN T'HE VIST QUE ESTAVES PENCANT COM MAI I T'HI ESFORÇAVES "MOGOLLON"
La qual cosa certifico.
BON NADAL A TOTS!!!
Hola Pere, acabo de llegir el teu comentari, sort que trobo algú que pensa semblant amb aquestes bajanades de la nota millora la cultura de l'esforç! Me n'alegro tant, i més venint de Secundària, no t'ho deus passar gaire bé, amb gent que pensa que la nota és la vareta màgica que ho arregla tot!
I no és cert que les notes influeixin l'alumnat, el que els influeix és l'ectitud i el missatge dels adults, la mateixa importància té un sortir-se'n amb nota o amb paraules. El que passa és que volen tornar al món de competir i punt. Abraçades, t'aniré visitant!
Publica un comentari a l'entrada