Mani, primera valoració

És cert que la manifestació de dissabte va tenir un caràcter marcadament independentista, no és d'estranyar. Però també és veritat que molta gent hi era per reivindicar problemes d'infrastructura, per expressar el desacord amb el tracte que rep Catalunya i simplement per expressar un cabreig global. De totes maneres crec que la millor manera d'evitar que s'utilitzi l'èxit de la mani és ser-hi tota la gent que creu que cal canviar coses. Ho sento pel meu amic Jose Rodriguez. Clar que havia llegit el seu post i les declaracions dels sindicats. Primer de tot no em serveix dir que no els havien convidat. Em molesta, ho repeteixo, que no hi fossin. És cert que aquesta és la primera gran mobilització en contra de la política de ZP en la que no participa el PP. I això també cal tenir-ho en compte. Pel que fa a la mani la veritat és que era molt heterogènia. Tan diversa que feia que durant molts moments no es sabés ni què cridar. Els de CIU no podien dissimular. "Montilla dimissió" "Som una nació sense president" o el magnífic "Catalunya, catalana". Tot i així reconec que eren força gent, no on anaven els líders però si més endarrera. De crits també alguns que cridava fa 20 anys i fins i tot algun intent absolutament fracassat. I com sempre freakies, gent fora de to i turistes al.lucinats. Ja hem sortit al carrer. Possiblement és un toc d'atenció però haurem de veure com s'interpreta i si algú reacciona més enllà de la descàrrega d'adrenalina d'una mani que ha estat un èxit. I a sobre serveix per trobar-te els amics,el Jordi, la Imma, el Jaume, l'Albert, la Neus ... I fer política també sense fer partit.