divendres, 30 de novembre del 2007
Sindicats i mani
Em molesta molt que els sindicats majoritaris no estiguin al davant de la manifestació de demà. Els treballadors i treballadores són els principals afectats pel caos ferroviari. Però el més important és que la seva presència ajudaria a donar-li trsnsversalitat a la protesta i això seria important. Les organizacions sobiranistes han tingut l'encert de recollir un malestar social, però la resta del món social de Catalunya no ha sabut respondre. El PSC s'equivoca no anant però puc entendre que no s'atreveixin, però la presència dels sindicats ajudaria a fer més massiva la manifestació i sobretot permetrien entendre que dissabte no anem a sumar quanta gent és independentista. Dissabte molta gent anirem a expressar que això està arribant al límit. Que les infrastructures a Catalunya són obsoletes, que se'ns riuen a la cara i que hem de plantejar quin és el futur que volem com a nació. I en aquest darrer punt possiblement anem una mica perduts.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Perduts en quin futur volem? A ICV potser si, però els independentistes ho tenim claríssim.
Fins que catalunya no tingui un estat que la defensi (i això no passa dins d'Espanya), no anirem gens bé.
No dic perduts individualment. No em considero exactament independentista però ho respecto. El problema no és el que pensem individualment sinó com afrontem passes en el futur més immediat com a nació. Realment creus que arribarem a la independència simplement esperant que una majoria de gent voti a favor en un hipotètic referèndum? Jo no ho tinc clar.
T'he contestat al meu bloc....
http://trinitro.bloc.cat/post/1472/201336
Diria que els sindicats no han anat la manifestació perquè són espanyols. I la manifestació era catalana i sobiranista. Tampoc no han anat a la manifestació la majoria dels usuaris de la Renfe, perquè també són espanyols, i no pas sobiranistes.
I company, d'Iniciativa ereu quatre, i heu marxat a corre cuita. Perquè això del dret a decidir... molt molt clar no ho acabeu de tenir, oi que no?
Si m'ho permets, em sembla que Iniciativa ha d'escollir entre ser un partit nacional, i posar per davant Catalunya, o desaparèixer dins del PSOE, que és el camí que duu.
No puc entendre, de cap manera, els que us declareu no-independentistes. Coi, usa agrada que us fotin els calés, que no us deixin parlar en la vostra llengua als tribunals, no poder anar al cinema en català, que us insultin cada dia del món als mitjans espanyols? No hi ha cap altra resposta, cap altra solució si volem que Catalunya sobrevisqui com a país (ergo, com a comunitat cultural i lingüística, que és l'important) no hi ha cap altra solució que no sigui la independència.
Sumeu-vos-hi, home, sumeu-vos hi!
Salut
Les reflexions que fas em sembla que precissament no ajuden gaire. Si consideres que sols es pot defensar Catalunya sent independentista, tenim un problema. Jo sempre m'he considerat sobiranista, és a dir crec que Catalunya ha d'exercir el seu dret a l'autodeterminació. Dir que ICV en aquests moments pot ser engolit pel PSOE és una mica a·lucinant. És cert que va haver-hi moments en que això es va poder arribar a sospitar, però és bo comprar la premsa del dia i no repassar què deien els diaris fa 10 anys.
Em sembla fantàstic que et consideris sobiranista. Però Iniciativa no ho és, no m'ho pots pas negar (!!!). En fi, si tu consideres que la política d'Iniciativa és diferent de la del PSC... vaja, què hi farem. En tot cas, em temo que feu el ridícul, sobretot, i perdona la franquesa. En fi, no pateixis, també fan el ridícul ERC, i Convergència, i fins i tot el PSC. Aquí els únics que són clars són els del PP.
Apa, salut!
Publica un comentari a l'entrada