Un dels temes que em van quedar sense comentar i que li he estat donant voltes ha estat el cas de la nena de Girona de familia musulmana que havia deixat d’anar a escola per no poder portar el mocador. Finalment la Generalitat va optar per obligar a l’escola a admetre a la nena, tot i que portar el mocador era contrari al reglament d’aquell centre.
Li he donat moltes voltes i sé que és un tema difícil. En primer lloc perquè tenim una tendència a creure que respectar a les altres cultures està per damunt de tot, però en aquest cas crec que és un error. La Generalitat ha argumentat que el dret de la nena a asistir a l’escola està per damunt del reglament. Jo en canvi voldria dir que l’obligació dels pares a escolaritzar a la seva filla està per damunt de tot. Es pot arribar a considerar que caldria permetre aquest símbol religiós, no ho tinc gaire clar. Però el que considero que no podem permetre és que uns pares no escolaritzin a la seva filla perquè no estan d’acord amb les normes que es posen a l’escola.Si uns pares catòlics no escolaritzessin a la seva filla perquè hi ha educació sexual o uns pares no portessin als seus fills a l’escola perquè es fa català no ho permetríem. En aquest cas vull pensar el amteix. Cap ideologia o creença dels pares ha d’impedir a un infant anar a l’escola.
5 comentaris:
Sí, realment és un tema complicat, i jo no tinc les coses gaire clares. Dins de "l'esquerra catalana" hi ha dues tendències clares i diferenciades, i a més encapçalades per persones prou representatives.
Per un costat, el diputat Mohamed Chaib defensa el respecte i convivència de les diferents religions, pel que li he sentit a dir, no s'exclamarà per un mocador islàmic a l'escola.
Per l'altre, un sector q defensa idees com les que expressa la periodista Pilar Rahola o el Jordi Serrano, de laïcisme ple a la vida pública.
No ho sé, és complicat i fa falta debatre i analitzar amb profunditat.
Slut
Estic d'acord en la complexitat del tema. Però el que no es pot acceptar, crec jo, és que una família, en funció de les seves creences, pugui decidir no respectar l'obligació de portar els seus fills a l'escola.
D'acord amb el teu posicionament Pere, el primer és l'escolarització. Curiosament, jo tenia pensat parlar del tema, i he publicat un post en aquest sentit on m'allargo una mica més sobre el tema.
Salut!!!
He llegit els vostres i altres escrits.
Es clar que és complicat, però permeteu que us digui la meva.
Ningú pensa (o sí?) en les millors condicions per l’aprenentatge (Educació és altre cosa).
Sembla que tot ha estar tenyit d’ideologia i confessionalitat.
Més be dit, sembla que tot a de respondre a una condició política, ideològica i/o religiosa.
Penso que hauríem de ser més laics al menys en l’ensenyament (Educació és altre cosa) públic.
Jo hem pregunto: Com pot ser que els que han de formar les persones no se'ls tingui en compte a l’hora de plantejar les condicions mínimes necessàries per aconseguir els objectius mínims?. Es veu que no tenir en compte les condicions de treball segueix sent ignorat pels que són responsables avui com sempre.
– És igual, ja s’ho faran. Són joves i tenen moltes vacances i festes. (– Ja es cremaran la majoria. – I ho pagaran els alumnes, però com que com cada curs venen de nous…)
A tot objectiu li cal tenir en compte els condicionants en el seu projecte.
Perquè no es cuiden els condicionants de l’ensenyament? (Educació és altre cosa).
A qui se’ls encomana una tasca se’ls ha dotar de les eines i condicions adients.
Es pot debatre tot el que vulgueu sobre la uniformitat, o més be dit de la no diferenciació superficial però no es pot negar que ajuda i molt a formació.
A ningú se li escapa que l’ambient formatiu requereix un ambient determinat que no és potenciat pels que administren l’ensenyament (Educació és altre cosa) públic del nostre país.
Malament si als docents, i els centres d’ensenyament (Educació és altre cosa)
no se’ls respecta des de els tenen per sobre. Així rarament els respectaran els que tenen per sota (És una metàfora). tot es queda en l’esforç i capacitat dels professionals (¿) (El primer any són professionals?).
Sort que aquest país es incombustible. Generació rere generació surten joves amb il·lusió de fer-se un futur i que aporten allò que l’administració pública els hi escatima.
Els resultats es podem mirar en aquests últims trenta anys de seudoensenyament públic.
Crec això ens ha portat al baix nivell formatiu que gaudeixen les classes no acabalades.
No podia ser d’un altre manera amb els 25 anys de d’administració confessional i de dretes que ja ho van fer prou bé, per ells i els seus es clar.
Peró ara no s’hi veu cap reacció.
Ja veurem. I disculpeu els termes de la meva expressió.
Salut. petre
Petre,
com sempre fas aportacions profundes als meus comentaris i t'ho agraeixo molt. De totes maneres, jo que estat professor d'escola concertada (en el meu cas una cooperativa de treball) i he conegut molts centres escolars no tinc clar que els centres concertats estiguin per damunt dels públics. És cert que cal reforçar l'ensenyament públic però en molts casos aporta molt més que moltes escoles religioses.
Publica un comentari a l'entrada