Víctimes del terrorisme

Aquest passat dimarts es va celebrar a Barcelona un homenatge amb motiu de l’aniversari de l’atemptat d’ETA a l’Hipercor. Va ser un homenatge molt emotiu i que va aconseguir posar damunt de la taula la importància de tenir una Associació de Víctimes del Terrorisme (ACVOT) seriosa, coherent i rigorosa. Tinc la sort de conèixer personalment al seu vice-president i autèntica ànima de l’entitat, Roberto Manrique, per la vinculació que té al barri del Carmel. És emocionant veure com una víctima d’ETA dedica unes energies tremendes a lluitar en favor de les víctimes, no en contra de ningú, sinó per construir. En un moment en que a nivell estatal existeix una tremenda manipulació política de les víctimes, el fet que apareguin entitats i persones com el Roberto, és un autèntic miracle. Hi ha gent que no es deixa manipular políticament i que fins i tot respecta a aquells que ho intenten, una autèntica lliçó.
Una altra de les lliçons que ens han deixat és que posen al mateix nivell a totes les víctimes del terrorisme, no fan distincions ni entre les víctimes ni entre els assassins. És per això que poden formar-ne part víctimes d’ETA, dels GRAPO, d’islamistes radicals o de l’extrema dreta.
Sóc partidari de la negociació amb ETA, evidentment. Sols amb diàleg resoldrem el conflicte. I a més no em fa por que es parli de tot. ETA no té la patent de l’autodeterminació. Jo també hi crec i condemno tota forma de violència. Es pot parlar de tot, sols hi ha com a límits el respecte a la vida i a uns acords que ens impliquin a tots. I per damunt de tot haurà d’haver-hi molta generositat amb totes les víctimes de la violència, amb totes. Però aquelles persones que com el Roberto Manrique lluiten per garantir els drets i l’atenció de les persones que han patit un atemptat es mereixen el nostre homenatge. En moments com l’actual és necessària gent amb voluntat de construir. Som moltes les persones que ho creiem així, però quan ets víctima directa té molt més defensar-ho.