divendres, 22 de juny de 2007

Josep Lluís Petreñas i els Mossos

Avui enceto una nova prova. El Josep Lluís Petreñas em va fer arribar un text per veure si creia que es podia donar difusió. Li he proposat incloure’l al meu blog i ha acceptat. D’aquesta manera de tant en tant aniré publicant textos que em feu arribar o que jo demani a persones que conec. També té gràcia poder publicar opinions de l’altra gent sobretot quan és gent a la qui tinc carinyo.


Pobres educadors !!


Si hi ha cel, aquest s’hi omplirà de la gent que es dedica a educar i formar als joves i nens d’ara.Quina tasca la seva que ha d’anar contracorrent de la influencia del ambient que envolta el desenvolupament integral dels joves.
Quina cara han de posar els mestres i quina autoritat els hi resta davant els nois quant aquests veuen o escolten que els adults als quals se’ls ha conferit i confiat l’autoritat pública per que han triat la professió de tutoritzar l’ordre públic i el civisme i que en un moment donat el plausible corporativisme els porta a posar el crit al cel perquè els han enxampat fent el que no els han ensenyat a l’acadèmia.
Si és trist que no es comportin cívicament i humanament més trist és que responguin a la merescuda reprimenda tàcita amb una rabieta de nen maleducat que dona cops de peu a tort i dret sense adonar-se de l’espectacle d’auto-desprestigi que protagonitza i que provocà el desconcert general.
Els ciutadans madurs i preocupats pel civisme no volen que res de tot això passi.Volen una policia ètica i eficient i al costat seu. Que no es deixi menjar el coco per ningú.Estan cansats del abusos de tota mena que han vist patir o han patit de qualsevol poder: A l’escola, al carrer, a la feina, però més encara dels abusos dels en qui confia per a la defensa de la justícia convivencial.
Ja volen oblidar aquells temps en que tots els nanos sortíem corrents a la veu d’alarma de: ¡Un guri!
Passem pàgina ràpidament i quedem-se amb la part positiva de l’experiència.A cap professional l’hi ha de fer trontollar el resultat de la seva feina la tensió i l’exigència. I als professionals públics tampoc.
El signant va créixer al costat d’un professional públic que exercia les vint-i-quatre hores del dia. Era el meu pare.



Josep Lluís Petreñas

2 comentaris:

jordi sp ha dit...

L'escrit està molt bé, la gent si que confia en els mossos i els "guripes", però solament quan els dóna la raó.
Abans, els valors i l’educació s’aprenien en casa. Podia ser la família més humil però tot això en transmetia.
Ara aquesta tasca, eminentment familiar, s’ha traslladat a l’escola, que ho ha de fer obligada: educació en valors, resolució de conflictes, educación para la ciudadanía, educación vial, aprendre a dinar.... cada vegada més els aprenentatges es queden més curts. Així tenim el nivell que tenim.
Quan els alumnes surten per la porta del centre cada dia, passen a l’òrbita de la família i llavors es comporten com es fa a casa: circulem com volem, a mi la poli no em diu res, la culpa és de l’altre....
Mentre les famílies no tornin a agafar les regnes de la seva obligació: inculcar valors i respecte cap a un mateix i els altres, la poli no té res a fer. Solament calen aquestes imatges per a que el desprestigi del cos es multipliqui.
Calen més activitats dirigides a la família, sigui el model que sigui. Així tothom aprendrà el mateix i serà més difícil que els nostres joves vagin per un costat, els pares per un altre i l’administració per un tercer camí.

Rodrigo ha dit...

Oi, achei teu blog pelo google tá bem interessante gostei desse post. Quando der dá uma passada pelo meu blog, é sobre camisetas personalizadas, mostra passo a passo como criar uma camiseta personalizada bem maneira. Até mais.