Narcosala, fi del conflicte?

Ahir dimecres va ser el primer en que no es va fer manifestació en contra de la narcosala de la Vall d’Hebron, després de 102 setmanes consecutives. No sé si finalment ja no en tornaran a convocar cap més però en cap cas es pot dir que sigui la fi d’un conflicte, ja que aquest fa molt temps que va acabar. Quan després de prop de 2 anys no hi hagut ni un sol problema generat per aquest equipament i sols un grup molt reduït ara sortia cada setmana per la Ronda de Dalt crec que no es pot parlar de conflicte obert.
És cert que la implantació d’aquest equipament va suposar un fort moviment d’oposició i que el malestar encara continua, com ho demostren, tot i que de forma molt poc significativa, els resultats de les darreres eleccions municipals. Més d’un cop hem explicat que no ens sentíem satisfets de com vam iniciar el procés, però les circumstàncies ens van portar a obrir el Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) de la Vall d’Hebron sense comptar amb les millors condicions. Però que no hi hagués les millors condicions i que cometéssim alguns errors no treu cap mena de valor a la importància de l’equipament. Un centre d’atenció per a persones que han deixat la droga, que la volen deixar o que encara no han fet el pas però busquen recer i un lloc on consumir de forma higiènica. Un equipament depenent de psiquiatria i dins d’un hospital públic. Aquest és el gran èxit. Ara ens queda un altre repte, aconseguir que aquesta atenció es pugui dur a terme arreu de Barcelona.
Fer aquest equipament ha tingut un cost considerable. Més de cent manifestacions, assemblees molt crispades, llargues reunions estèrils de negociació, amenaces i no poder passejar tranquils per alguns barris del nostre Districte. És d’aquelles experiències dures que es porten bé per la convicció en allò que estàs fent. Gestos que acaben cremant moltes energies i que poden arribar a fer-te perdre vots i guanyar-te enemistats, però que són necessaris. I també es porta bé pel suport de molta gent, de l’equip de govern del Districte, del Consell de Salut, de la Coordinadora d’Entitats del Guinardó, de la d’Horta, del Consell de la Joventut, ADSIS, Tres Turons, AVV Horta, la parròquia del carrer Petrarca ... molta gent a títol personal i sobretot molts professionals del camp de les drogodependències i de la salut.
Ara que per primer cop no s’ha fet la manifestació cal donar les gràcies a qui ho ha encapçalat al Districte, l’Elsa, amb el suport necessari de l’Eduard i de tot un equip de personal del Districte que ha donat el seu ple suport incondicional a aquest projecte i del que he format part. I també com no les gràcies a la Imma pel que ha aguantat i pel que haurà d’aguantar, i a tota la gent que ha format part de la comissió de negociació ... Hi ha molta gent que s’ha compromès perquè cada persona que necessita atenció en drogodependències la tingui, pública, de qualitat i amb proximitat.