dilluns, 28 de desembre del 2020

SÈRIES I PELIS 2020

 


Sèries i Pelis 2020

L'any 2019 va significar la meva estrena a veure algunes sèries. Quan sols teníem televisió convencional mai seguia les sèries a excepció de Plats Bruts. Sí que havia vist capítols d'Allo, Allo o l'Escurçó Negre, per exemple, però no tenia cap interès en fer seguiment. El 2019 vaig veure les meves primeres sèries a les noves plataformes, però encara sense molt entusiasme. El 2020 ha representat el meu salt definitiu a aquest món, lògicament afavorit per passar moltes més hores a casa i per les recomanacions d'algunes persones. D'entrada diré que m'agraden les sèries breus, més aviat esbojarrades i políticament incorrectes. Però també m'agraden altres sèries. Però accepto altres models, confesso que després de tantes recomanacions acabo l'any començant la sèrie The Crown.

I aquest és possiblement l'article on puc rebre més comentaris i recomanacions, per tant endavant... Les que jo recomano més, evidentment segons el meu criteri personal.

Derek” És el meu model de sèrie. Absolutament provocadora, gens llarga, humor negre. Alhora tendresa i detalls molt cuidats. Una sèrie irrepetible pel meu gust. També em va agradar “After Life”, però no tant.

Unorthodox” Una sèrie molt ben treballada. Amb una gran interpretació i donant-me a conèixer un món que desconec. Molt interessant.

The new Pope” Igual que la primera una joia. Bellesa sols per la bellesa. Surrealisme i una atmòsfera que em sedueix.

Con los gatos no te metas” Sorpresa. Hi ha un moment que no t'acabes de creure que tot això pugui ser real. Un documental molt ben construït i que t'atrapa.

Quan la pols es torni cendra” Una sèrie sueca que parteix d'un atemptat per entrar a les vides de diferents protagonistes. Molt ben narrada i amb personatges brutals.

Amor y anarquía” Una de les meves darreres descobertes. Humor irreverent, personatges diferents i molt bon rotllo.

Fleabag” Una altra sèrie diferent, que et desconcerta i t'atrapa. Personatge femení gens convencional. Una sèrie amable i interessant.

La casa de papel” Reconec que em va enganxar i que l'he vist esperant els nous episodis i les noves temporades. Pel meu gust va perdent, però globalment em va agradar força.

Patria” El llibre em va agradar molt i això sempre resulta un repte. Però la veritat crec que la sèrie sap tranmetre molt bé el que ens vol transmetre aquesta novel·la. També he completa amb altres sèries d'ETA, sobretot recomanable “El desafío, ETA”.

Però també en podria destacar d'altres: “Sex Education”, “Foodie Love”, “Utopia”, “The night of”, “Antidisturbios”, “El colapso”...

I també he vist algunes pel·lícules, especialment a Filmin. És un dels aspectes que em plantejo ampliar de cara al proper any. A vegades és més fàcil tenir recomanacions de sèries i en canvi costa una mica més de pelis, però hi ha autèntiques joies.

Diecisiete”, “Columbus”, “Zoran, mi sobrino tonto”, “1985”, “Border”, “Parásitos”, “Mientras dure la guerra” o el documental sobre Nina Simone “”What happened Miss Simone?”...


2 comentaris:

Jordi Iturbe ha dit...

Gràcies Pere,

Sempre està bé veure recomanacions per anar agafant idees. De les que anomenes només he vist Fleabag, ens va agradar molt la primera temporada però després és un pèl depriment.

Jo si em permets et recomano "Mozart in the Jungle", una serie amb un cert punt de comedia esbojarrada de capítols curts.

manel ha dit...

Antidustirbos i Fleabag són el meu top del 2020. Tinc pendent Pàtria, que el llibre em va agradar molt.