dissabte, 22 d’abril del 2017

Neurociència per educadors


He llegit el llibre «Neurociència per educadors», de David Bueno, editat per Rosa Sensat. Un llibre molt interessant per a docents, però en el fons per a qualsevol persona interessada en el món de l’educació en general. Avui no parlaré del seu contingut, alguna referència hi faré en algun nou article. Avui sols volia comentar com el llibre és un exemple en si mateix de didàctica. Hi ha un esforç, a vegades que pot semblar excessiu, per fer un llibre clar, fent servir molts dels principis que dins de l’aula ens ajuden a fer una bona tasca. Llegir el llibre m’ha permès (a part de la riquesa de continguts) reflexionar sobre com explicar bé alguna cosa.

En principi ha estructurat molt bé el llibre. A partir de dedicar cada capítol a algun aspecte, amb preguntes com a excusa per començar a parlar. Sempre comença dient de què parlarem. Això és un dels aspectes intento anar millorant cada dia a les meves classes. Sovint començava dient quina activitat anàvem a fer, però no ho emmarcava dient què faríem ni que volia aconseguir. És fonamental per fomentar una bona predisposició i motivació saber què fem i què s’espera de nosaltres. David Bueno situa cada cop que comença un capítol això.

Un altre aspecte important és anar relacionant tots els nous conceptes amb allò que ja hem treballat o que coneixem. No es tracta de donar continguts aïllats que no sabrem on emmagatzemar, sinó que hem de donar els nous conceptes afavorint connexions amb tot allò que hi té relació i que ja coneixem. Un altre dels reptes que tinc sovint a l’hora de fer classes, quan explico algun tema nou no sempre ho relaciono prou amb altres continguts.

Un aspecte fonamental, acabar els capítols (en el meu cas les classes), repassant allò que hem treballat, destacar de nou alguna frase que ens permeti fixar a la memòria el que hem estudiat, assegurar-nos que s’ha entès el que volíem dir. I també un resum final, que pren sentit si has anat seguint tot el que s’ha treballat. Un bon resum ha de permetre fixar millor allò que hem seguit. Si el resum d’un tema i d’un llibre permet entendre perfectament tot el que és significatiu vol dir que hi havia massa coses sobreres.

I el llibre també està ple de comparacions, d’anècdotes, de petits detalls que ens fan seguir amb interès un tema que podria semblar molt més eixut. Crec que el David Bueno aconsegueix una cosa que no és fàcil. Des d’un gran respecte al professorat explica temes molt interessants, no sempre senzills d’entendre i alhora sense prepotència. Un llibre que ens ajuda més que a aprendre coses noves a donar sentit a allò que estem fent a la majoria d’escoles.


Aviat trobaré un moment per comentar temes dels que planteja al llibre, però és una bona opció per llegir, ara que demà celebrem Sant Jordi o si no us veieu amb forces, esperar a acabar el curs, que aquest tercer trimestre serà molt accelerat.