dilluns, 19 març de 2012

Vaga, vaga, vaga general


El proper 29 de març està convocada ja la Vaga General en protesta per la darrera Reforma Laboral del govern. Personalment la secundaré perquè considero que les mesures laborals que s’aproven suposen un greu endarreriment per la nostra societat, perquè crec que es fa més vulnerable a la gent, perquè crec que segueix fent pagar la crisi sols a les classes treballadores. Hi ha molts motius i molt ben argumentats per compartir la necessitat de la Vaga General.

Però la Vaga no serà senzilla. Tot i produir-se en un moment en que els arguments són més potents que mai, hi ha importants dificultats que haurem de resoldre. Qualsevol Vaga General necessita un gran esforç organitzatiu. Cal lluitar contra moltes coses. En primer lloc la greu situació econòmica fa que molta gent que li sigui gens fàcil perdre un dia de salari. Les retallades salarials estan sent molt importants i això fa que el descompte és un sacrifici. I això en el cas de les persones que tenim la sort de poder-nos-ho plantejar. Molta gent sap que anar a la Vaga li pot representar l’acomiadament. Les pressions per no fer Vaga són molt grans i per tant exercir el dret de Vaga és ja un repte per a molts treballadors i treballadores. Però a més vivim un moment de força desmotivació per allò públic. Costa fer entendre que cal prendre mesures de pressió que permetin expressar clarament el descontentament en contra de les polítiques econòmiques i laborals. La immensa majoria de la gent no té clar que valgui la pena mobilitzar-se i una Vaga General sols pot tenir repercussions si aconseguim mobilitzar a aquesta majoria.

I a més aquesta Vaga General comptarà amb una novetat, un major descrèdit dels sindicats que en edicions anteriors. Un descrèdit que prové de moltes bandes. Un descrèdit que prové dels sectors més conservadors, però també d’altres sectors que, al meu entendre, confonen la crítica amb el descrèdit. No dubto que hi ha molts motius per posar en dubte la feina feta pels sindicats. Una visió crítica del nostre entorn ens permet qüestionar quin paper han tingut en la situació actual de la nostra societat. Com podem posar sota una mirada bona part de la feina dels partits polítics, de les ONG, de les AVV, de les assemblees socials, del 15M, dels mitjans de comunicació ... i de cadascú de nosaltres a nivell personal. Confondre aquesta visió crítica que permet replantejar totes les nostres eines de lluita social amb un descrèdit total que porta a equiparar als sindicats amb la patronal, la banca o les polítiques corruptes, no només em sembla un error sinó que és injust i patètic. No m’agraden els plantejaments que parteixen de la capacitat d’establir qui és pur i qui no. Perquè no és real però també per pragmatisme.

Jo el 29 de març participaré d’una jornada de Vaga General i de lluita en contra d’unes polítiques econòmiques i laborals injustes i que portaran encara més diferències socials a casa nostra. Hi participaré mirant de mantenir el meu compromís d’estar al costat d’aquella gent que vol transformar la societat, de tota la gent que vol una societat més justa, lliure i solidària. I espero trobar-me a tota la gent que amb major o menor simpatia pels convocants també s’ho creu. És molt més important l’èxit de la convocatòria que la satisfacció de determinats sectors de veure que no existeixen espais comuns d’alternativa a l’onada conservadora actual.

2 comentaris:

jl ha dit...

A moltes sales de professors/es se sent dir que 'els joves no fan res' 'els joves no es mobilitzen' i frases similars però, i nosaltres què fem?
Ens agradi o no som un model que alguns estudiants segueixen. Ens agradi o no som un mirall en el qual molts joves es miren.
Doncs fem el que hem de fer: ensenyem a fer una vaga fent-la, ensenyem a ser crítics criticant el poder establert.
Passem a l'acció de manera activa i no passiva.
http://joseluisregojo.blogspot.com.es/2012/03/que-hacer-ante-la-huelga-que-fer-davant.html

Pere Nieto ha dit...

Totalment d'acord.