Amb un peu a les institucions

ICV-EUiA ha presentat el seu espot electoral de cara a les properes eleccions estatals del proper 20 de novembre amb Joan Coscubiela de cap de llista. Sota el lema de “...i a sobre hem de callar?” planteja la necessitat de tenir una veu alternativa al Congrés davant de l’allau de dretes que vivim i les polítiques de retallades que estem patint. És cert, les properes eleccions generals no es plantegen com una elecció entre dos partits que ens poden governar. El que comencem a decidir el dia 20 de novembre és com es construeix l’alternativa d’esquerres a un model polític que ja no ens serveix, a un model econòmic que és inviable i a un model social que és injust. L’element més destacat de les eleccions del proper 20 de novembre, al meu entendre, és si la ciutadania comparteix la idea que també des de les institucions i des de la política es pot contribuir a construir l’alternativa. El debat, per desgràcia, no està en quin partit liderarà el nou govern, sinó sobretot en si som capaços de construir alternatives als lobbies que actualment dirigeixen la política, l’economia i els mitjans de comunicació.

I per tal de construir aquesta alternativa també davant dels poderosos calen molts factors. Perquè formacions com ICV-EUiA puguin contribuir a aquesta tasca cal que des de l’organització canviem coses i sabem adaptar-nos a les noves realitats, però sobretot ens calen compromisos i vots. Els canvis no es produeixen per generació espontània. Perquè ICV-EUiA pugui tenir capacitat real d’influència política necessitem més pes a les institucions i més capacitat de treball. Quan començava en política i coneixia a la gent del PSUC, jo provenia de Nacionalistes d’Esquerra, sempre escoltava la idea de ser un partit amb un peu a les institucions i un peu al carrer. I jo ho entenia però ara encara ho entenc molt més. Per frenar les retallades necessitem l’esforç de molta gent i un moviment associatiu fort. Tenen un gran valor les diferents plataformes que estan treballant en aquest camp, però també seria important opcions polítiques amb un compromís ferm en aquest mateix sentit. Potser aviat haurem de lluitar per evitar endarreriments en aspectes com la llei de l’avortament, però més fàcil serà evitar-ho amb una majoria parlamentària que ho garanteixi. 

Un resultat el proper 20 de novembre que no permeti entendre que la gent reacciona i es mobilitza farà perdre pes a les mobilitzacions, segons el meu punt de vista. Les manifestacions i accions poden incomodar als poderosos però sols serà una molèstia si segueixen mantenint majories conservadores o pseudoprogressistes. Si el proper 20 de novembre la participació electoral és baixa, el PP arrasa i CIU aconsegueix un bon resultat, algú es creu que serà més fàcil aconseguir el canvi social que molta gent espera? No crec que les eleccions siguin la única manera de participació, no dic que els partits siguem els únics que puguem transformar la realitat, no penso que ICV-EUiA siguem la única opció de transformació ... però sí que estic convençut que Joan Coscubiela, el nostre grup parlamentari i la nostra coalició podem contribuir, com qui més, a aquesta transformació per la que molta gent tant ha fet des de fa molts i molts anys. El 20 de novembre jo també expressaré la meva opinió.