Diu el tòpic que a les nits electorals tothom guanya i com no podia ser d’una altra manera a la nit d’ahir a Catalunya tothom va guanyar, això sí com tot tòpic que s’aguanti, ha de contenir un altre tòpic, que tota regla sempre té una excepció. I en aquest cas l’excepció és prou important i es diu PSC.
El PSC va obtenir uns resultats electorals que estan molt per sota fins i tot de les prediccions de baixada que hi havia. Perdre el primer lloc a Catalunya i sols mantenir-lo a Barcelona és un cop molt dur que fa encara més evident la necessitat de replantejament integral del partit. Carme Chacón confiava en un millor resultat per poder tenir un major protagonisme al PSC i sobretot al PSOE. Per tant el PSC afronta aquesta crisi sense líders clars, amb canvis necessaris en la seva orientació política i en el marc d’un PSOE en greu crisi. Per tant la complexitat de la sortida és molt gran i sincerament els hi desitjo molta sort en aquest camí.
El Partit Popular a Catalunya ha obtingut un gran resultat, però per sota de les seves expectatives. A Catalunya no es pot parlar de tsunami del PP, però sí de tsunami conservador. El gran avantatge del PP és que aquest resultat, no tant a Catalunya si no a la resta de l’Estat, els hi dóna una gran força per negociar amb CIU a Catalunya.
CIU aconsegueix una victòria molt important, però més en clau econòmica i social que nacional. Quedar per davant del PSC és un magnífic resultat per a CIU que interpreta el seu resultat com un aval a la seva política de retallades. Avui CIU està més còmode per imposar la seva política conservadora però està més incòmode per avançar en autogovern. Podrà mantenir una política social regressiva i una política fiscal per als sectors benestants, però dubto que avanci en aspectes nacionals. D’aquest tema en parlaré en el proper article.
ERC ha aconseguit salvar els mobles. Tal com ja avançava en el meu darrer article abans del 20N han sabut plantejar uns canvis que els hi permeten afrontar la recuperació. Milloren en relació a darreres convocatòries però tampoc podem perdre de vista que perden 50.000 vots respecte a les darreres generals. La part més positiva és que han aconseguit ser la veu independentista clara davant aventures tan etèries com demanar el vot nul per part de SI o l’abstenció (que ningú atribueix a independentisme) de les CUP. Ara però ERC haurà de decidir haurà d’afrontar debats molt importants sobre estructures internes i orientació política. Si més no fer-ho amb els resultats de diumenge ja és una altra cosa.
I permeteu-me que d’ICV-EUiA en parli en propers articles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada