dimecres, 24 de novembre de 2010

Anem fent balanç (1)

Comencem a afrontar ja el final de la campanya electoral. El sainet del cara a cara ha acabat de donar una imatge dolenta a tot el procés. La gent no vol uns governants pendents tan sols de l'estratègia electoral i pensant que la televisió pública està plenament a la seva disposició. No es pot acabar un debat traient-se de la txistera una proposta tan important, ni es pot proposar fer-lo immediatament sense ni preguntar a la direcció de TV3 (clarament vol que sigui a seva). La informació i el dret a debatre van molt més enllà de la seva estratègia. I ja no parlo d'una realitat política molt diversa amb 6 formacions amb representació i dues o tres més que hi podrien accedir i que no acabem de saber com donar dret a la informació amb condicions lògiques.

La campanya ha estat mes aviat fluixa, amb poques idees força, amb vídeos per provocar i amb desànim general. Políticament la sensació està clara. CIU, malgrat tot, pot guanyar amb comoditat. Amb un discurs molt neutre i central, ensenyant sols la “poteta de dretes” en temes fiscals. L’estratègia de fer veure que cap problema té relació amb ells, ni de finançament ni de model econòmic. Han fet una campanya basada en la indefinició i centrada en el tema de la gestió i el govern dels “millors”. A mi no m’agrada pe`ro possiblement, si no hi ha sorpreses agradables diumenge a la nit, els hi haurà donat un bon resultat.

El PSC pot tenir un molt mal resultat. Això li pot passar a tothom, però en el cas del PSC el problema és que no sap cap a on anar, li falla un fil conductor. Ha renunciat a la possibilitat d'un govern plural d’esquerres i ha plantejat la necessitat de governar en solitari, just quan les enquestes els situen en un nivells molt baixos. També han fet una campanya basada en “ni de dretes ni independentistes”, però sense capacitat de transmetre una alternativa atractiva i a més quan resulta que CIU ha aconseguit transmetre una imatge de que no són de dretes (tot i ser fals) i de que l’independentisme no ha acabat de consolidar-se com a opció electoral (suposo que no compten a CIU com a independentistes !). Algunes persones del PSC han lamentat que Joan Herrera des d'ICV-EUiA ha plantejat una campanya molt en contra de Zapatero. Algun amic fins i tot deia que Joan Herrera s'equivocava d'adversari. Jo crec que no. El PSC ha plantejat que no vol reeditar un govern d'esquerres i el PSOE ha fet una política econòmica conservadora i d'esquenes a molts sectors socials progressistes. Podem ser en aquest cas aliat fidel i acrític d’aquesta estratègia?

L’actitud del govern central en relació a les retallades laborals, la submissió d’alguns dirigents durant la darrera visita papal, la greu incapacitat del govern espanyol per fer front a la situació del poble sahrauí o l’actitud del PSOE davant de la retallades de l’Estatut situen al govern i al partit de Zapatero no ja com un adversari d’ICV-EUiA, sinó com un problema real pel propi PSC. Joan Herrera pot esdevenir, llavors, un referent per a sectors més amplis de l’esquerra a Catalunya i com un referent a nivell estatal, tal i com ja apunta el darrer suport d’intel•lectuals d’Espanya a Joan Herrera. No serà fàcil concretar aquest canvi d’actitud i de referent polític envers ICV-EUiA. La realitat ens demostra que la tendència natural de la desafecció i la desorientació no és tant un canvi de vot (per a gent que fa molts anys que sempre ha votat socialista) sinó més aviat el vot en blanc o majoritàriament l’abstenció. Però una de les primeres conclusions importants d’aquesta campanya és que ICV-EUiA ha augmentat de forma molt significativa el seu grau de simpatia entre sectors amplis d’esquerres, ara ens queden hores per animar a concretar aquest pas.