dilluns, 13 de setembre de 2010

Espanya, Catalunya i Joan Herrera


No vaig poder assistir a la conferència en la que Joan Herrera va exposar les seves propostes en matèria nacional el passat dimecres, però sí que he tingut ocasió de llegir-la i escoltar algunes de les valoracions, globalment molt positives com la del director de Vilaweb. En canvi crec que ha tingut poca repercussió mediàtica i avui mateix quan Manel Fuentes feia un repàs de les diferents opcions que estan fent les diferents formacions polítiques després de l’onze de setembre no hi ha fet cap referència.

Crec que Joan Herrera ha aconseguit una cosa molt important, generar una proposta concreta, innovadora, atrevida i seriosa per sortir de l’actual model de relació entre Espanya i Catalunya. Una proposta que planteja que hi ha camins al marge de l’autonomisme o el independentisme, amb ple respecte a les dues opcions. Fins ara possiblement no s’havia escoltat una proposta concreta que suposa l’intent d’un estat català dins de l’estat espanyol federal. En cas de no ser possible aquesta via no es descarta cap altre via, inclosa la independència. Aquesta fermesa en l’opció plenament federalista però alhora sense por a la independència és una aposta que crec que pot aglutinar a la gent autènticament federalista i a la gent que vol avançar en la via de la independència però no la planteja com a única forma possible. No podem acceptar una falsa agrupació de ciutadans entre immobilistes i independentistes. Les opcions per sortir de la situació actual poden ser múltiples. Una és la independència, però no cal que sigui la única, fer l’esforç de concretar propostes concretes valentes i que no siguin el federalisme de mirar de fer una passa endavant, sinó un model federal que permeti un nou marc de relacions.

Per a les persones que sempre ens hem considerat sobiranistes dins ICV el discurs de Joan Herrera ha de ser una magnífica notícia, perquè aposta radicalment per un canvi de model, per reconèixer el dret a decidir de Catalunya i per no tancar cap porta. I Joan Herrera ho fa amb capacitat de generar alternatives. Us recomano llegir el seu discurs i em satisfà molt veure com la seva arribada a la política catalana no és tan sols visualitzar una cara més jove, sinó sobretot aportar un lideratge amb capacitat de fer propostes que van molt més enllà dels tòpics i dels titulars de premsa.

1 comentari:

Sergi Calvo Català ha dit...

M'adhereixo a la valoració molt positiva que fas de la proposta de Joan Herrera però crec que tindrem dificultat per explicar-la. Crec que és un error que ICV continuï promovent el federalisme, que és una opció ja gastada per l'actitud dels socialistes. Crec que seria més intel.ligent esforçar-nos en explicar que federalisme amb dret a decidir i independència són, finalment, dues opcions igualment rupturistes i congruents amb el progrés de Catalunya i que els catalans ens hauríem de decidir només per les emocions que una i altra ens suscitin. ICV hauria de deixar llibertat d'opció i enorgullir-se de ser, també en això, el partit més laic, més racional i més allunyat de fonamentalismes i essencialismes