Després de la Vaga, seguirem lluitant

La Vaga General ja ha quedat enrere i comença a ser hora d’anar fent valoracions. Sobre l’èxit de la convocatòria poca cosa diré. En les condicions actuals i les dificultats objectives de mobilització crec que ha estat un resultat més que positiu. Les dades de consum energètic demostren una aturada de la producció evident i el transport públic és un altre exemple, si amb serveis mínim al transport públic no es bloqueja el trànsit privat, sinó que es redueix, és evident que molta gent ha deixat de fer la seva activitat, especialment a la indústria. Però no entraré més a fons a valorar l'èxit.

Hi ha una cosa que em preocupa. S’ha estès entre amplis sectors la idea de que els sindicats estan venuts i que la vaga no és una bona eina de lluita. Potser hi ha una part de raó però llavors què proposem? Molta gent coincideix en que la reforma laboral és un atac a la gent treballadora, la crisi econòmica la paguen els sectors més febles, la presa de decisions sobre el nostre futur està cada cop més allunyada de la ciutadania ... i davant d’això els partits polítics d’esquerres estan desprestigiats, els sindicats criticats i els nous moviments socials (que en gran part poden aportar noves formes i nova gent a la lluita social) no acaben de consolidar-se com a espais aglutinadors de tots aquests sectors.

Per tant vigilem, cal reaccionar. Els valors tradicionals de les esquerres estan amenaçats d’una manera clara i en canvi els actors tradicionals per defensar aquests valors estan plenament desprestigiats. Segur que partits i sindicats hem de canviar, adaptar-nos a les noves realitats, despertar i representar als sectors més febles. Però no creieu que també hi ha una part important de desprestigi intencionat per tal de minimitzar l’oposició a les polítiques conservadores? Cal la lluita i a defensa dels drets dels treballadors i treballadores, de les persones autònomes, de les persones aturades. Cal una lluita més dura per defensar la sanitat pública, per garantir les pensions, per un ensenyament públic de qualitat, pel dret a un habitatge digne ... i com ho farem? Més d’una vegada ho he dit, no tinc cap problema en que es dissolgui ICV si trobem una millor forma de lluita política pels valors que jo defenso. No tinc cap inconvenient en no tornar a fer vaga ni anar de piquet si trobem una forma alternativa de defensa dels drets dels treballadors i treballadores. Recolzo el treball que duen a terme els nous moviments socials i espero que siguin una forma alternativa i complementària per avançar. Però mentre no trobem fórmules alternatives jo seguiré donant suport a les formes que fins ara han aconseguit transformar la nostra societat, no sempre com haguéssim volgut, però molt més del que altres voldrien. Per tant seguiré donant suport als moviments socials, donant suport als sindicats i militant activament a ICV.

Em preocupa, i molt, el descrèdit sobre tot allò que vol anar en contra de l’allau conservador que vivim avui dia. Ni hi ha mitjans de comunicació alternatius potents ni sabem com plantar cara al descrèdit amb prou força. La Vaga General ens ha de demostrar que cal no abaixar la guàrdia, que no ens podem portar per la tendència al descrèdit i que ara més que mai cal seguir treballant des de l’esquerra social i política per plantar cara a la greu crisi que vivim. Amb autocrítica, amb capacitat de rectificar i amb honestedat, però sobretot, seguim lluitant.