Aquest estiu he passat uns dies de vacances a Galícia. No us transcriuré aquí el diari del viatge però sí que volia compartir algunes reflexions que he anat fent al llarg d’aquests dies. Dir-vos que en general ha estat un bon viatge amb tres nits a la zona de la Ribeira Sacra (zona de muntanya a l’entorn del riu Sil) i dues nits a Cambados (zona costera al costat de Villagarcia d’Arousa).
El primer element a destacar és perquè Catalunya és tan cara? I encara més Barcelona. La diferència de preus en temes d’hostaleria és abismal. Un refresc o una cervesa valen el mateix a una terrassa cèntrica d’un poble de Galícia que a un bar cutre de Barcelona. Ja no dic en el tema de menjar i en concret a Galícia amb el peix i el marisc, però he quedat novament sorprès de què car que és consumir a casa nostra.
Un altre element que m’ha fet gràcia és que he vist molts cementiris a la vista. Reconec que m’agraden els cementiris, els trobo un llibre obert sobre la societat, però no m’esperava que a Galícia estiguessin tan a la vista. Tenia la sensació que a Galícia hi hauria molta més tendència a amagar els cementiris per supersticions en terra de bruixes, però he vist molt sovint alguns cementiris amb molt encant al llarg del viatge.
El tema de la restauració a Galícia és digne de disfrutar. Menys una decepció sempre vam sortir contents dels bars o restaurants que vam visitar. Això sí no he trobat un sol restaurant on estigués prohibit fumar. Sóc fumador ocasional de purets però no m’agrada que es fumi a llocs de menjar. Em sembla que amb l’alt nivell dels productes que es serveixen als restaurants gallecs, caldria ser més restrictius amb el tema tabac. I un altre element sols de constatació. Es veu molt poca gent d’origen immigrant treballant en el camp dels serveis.
I finalment destacar la presència encara molt important de l’església en la vida i la història de Galícia. Passar per Santiago de Compostela en any Xacobeo té aquestes coses.
Recomanacions finals. La Ribeira Sacra és una zona molt poc explotada i tranquil·la que anirà a més segur pel seu entorn natural i pel seu vi. Ourense és una ciutat agradable on la zona de tapeo és més que recomanable. Si aneu a Cambados no us perdeu un sopar a Casa Pintos, això sí reserveu abans.
4 comentaris:
Hola Pere,
també vaig ser-hi a Galícia la primera setmana d'agost, tot i que 3 des vaig ser a Santiago 1 a Ries baixes i 1 a Ries altes.
Del que comentes de la restauració el que si que em vaig fixar és que a totes les cartes es posaven les dades senceres del propietari: nom, adreça, NIF i categoria i, a més a més, tots els preus de la carta duien l'IVA inclòs.
Aquí a casa nostra a molts llocs posen els preus sense aquest impost i, quan vas a pagar, et foten la segona clatellada.
Tu que estàs en aqust món, no es pordria dictar una norma on tots els preus apareguessin amb IVA. Potser seria una manera de promoure la competència entre establiments i evitar enganys, estafes i malentesos a la gent.
Per cert la mariscada amb Albariño va ser genial
Preguntaré el tema que comentes. Evidentment no és competència municipal però ho miraré.
Evidentment, per sort no és competència municipal, aniríem bojos. Però és una norma que pot ser útil a tots els municipis i que facilita, en petita mesura, els pagaments en negre. Jo estic fart de pressupostos on vénen els preus sense iva i quan els ho preguntes et diuen que l'IVA no és cap cost, clar és un impost, i els he de contestar que si a la factra no els pago l'IVA què passa, el posaran ells?
A nivell de turisme és bo i més per a una ciutat com Barcelona, on espero tornar a vure algun dia....
Un paradís per descobrir. Et recomano la pàgina web del Consorci de la Ribeira Sacra: http://www.ribeirasacra.org/turismo/ga/web/index.php per consultar llocs per fer catas i degustacions de vi de primera.
Si algun dia tornes, que segur que si, perquè la morriña gallega sempre t'atrau, conec a gent local que pot enseyar-te de primera mà els secrets d'aquesta zona!Anna Rodriguez TS
Publica un comentari a l'entrada