Un dels elements que realment estaran en joc a les properes eleccions municipals de Barcelona és el paper del sector públic i del sector privat. D’entrada i per qui no em conegui prou diré que no tinc cap mena de problema personal amb el sector concertat, de fet tinc una excedència de l’Escola Gravi, una cooperativa d’ensenyament de la que he esta president, i per tant representant de la titularitat. Per tant quan acabi la meva etapa professional a la política molt possiblement tornaré al sector concertat.
Aclarit això però defenso la necessitat de que els serveis bàsics siguin majoritàriament públics i quan es tracti de serveis concertats tinguin un major control. De fet considero que seria necessari un nou procés educatiu com el que es va donar amb les escoles del CEPEC que permetés la incorporació d’un bon nombre d’escoles concertades a la xarxa de titularitat pública. L’escola pública garanteix millor la igualtat d’oportunitats i és garantia de qualitat. I el mateix podríem dir de serveis socials, sanitat, serveis per a gent gran ...
El tercer sector social que fa front a serveis bàsics amb criteris progressistes ha de trobar el seu espai però la tendència ha de ser, clarament a garantir la titularitat pública d’aquests serveis i més quan estem avançant cap a una societat que no està prou cohesionada i on garantir la igualtat d’oportunitats serà fonamental. Xavier Trias ja ha anunciat que opta per la concertació. ICV esdevé en aquest cas una clara garantia de defensa dels serveis públics. Aquests dies els funcionaris i funcionàries viuen la difícil situació de compartir la sensació de pèrdua de drets laborals, l’acceptació de tenir una estabilitat que avui dia és fonamental i un cert desprestigi social. La defensa del sector públic ha de ser una garantia de cohesió social i igualtat d’oportunitats i a les properes eleccions caldrà defensar-ho amb claredat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada