Diari de vacances 5

Breu pausa a Barcelona. Dijous vespre torno del Bagís, ha acabat una fase de les vacances amb bons amics, passejades agradables i banda sonora de Manel (estic a punt de que ja no m’agradin). Sopar a casa de la meva mare amb els meus germans. La Rambla del Poblenou té una vida espectacular per ser mitjans d’agost. Hi ha gent per tot arreu. Divendres a la nit la mateixa sensació anant a sopar tapes al Timbal. Aquesta és una de les característiques del meu barri que m’agraden. L’Estiu no és una etapa deserta sense vida. Poder anar caminant en 10 minuts a la platja és un luxe i fer-ho en un barri amb la vida social i participativa del Poblenou un privilegi. Els anys que m’he hagut de quedar a Barcelona no ha estat tan dur si estava al Poblenou.
Per altra banda m’he infectat de virus, concretament un portàtil que he fet servir. La resposta de la gent ha estat unànime, això em passa per no fer servir el programari lliure. Potser és cert i com insisteix el Francesc Carmona potser és hora de fer un pas decisiu des de les pròpies institucions per acabar amb la dictadura de Bill Gates.
Després de 12 dies al Bagís sense tele he tingut la temptació de tenir-la encesa i la veritat és que m’he espantat. Els problemes del cor o de testimonis són sincerament asquerosos. De veritat que no es pot fer res? Sols posaré un parell d’exemples del poc que vaig veure com a màxim en mitja hora. Un programa d’estiu va fer un reportatge el dia anterior sobre els massatges orientals amb happy end a la les platges de Barcelona. Ho plantejaven com si la platja de Barcelona fos un immens prostíbul. El reportatge del dia era que posaven un esquer per veure si les noies accedien a final sexual del seu massatge. El resultat és que les noies deien que no. La conclusió del programa era que això era conseqüència de la denúncia que ells havien fet per televisió el dia anterior. Es pot ser més demagog? La segona cosa que volia comentar era l’anunci de que Coto Matamoros havia anunciat que es volia suïcidar i que estava a Bankog. En un programa farien una connexió i ell diria quina era la seva decisió final. De veritat que això és ètic i es pot fer per televisió sense restriccions? Igual que ja he dit altres vegades amb els Call TV, els concursos estafa que hi ha cada matinada a la majoria de cadenes.
Finalment d’aquests dies dir que vaig anar a buscar a la Feli a l’aeroport i que posar-se a la porta d’arribades és una distracció total, però potser un altre dia li dedicaré una estona. Ara acabo de tornar de Viladrau de passar el cap de setmana. Fa il·lusió també marxar un dia amb la meva mare, la meva filla i els meus germans Carles i Lourdes. L’estiu dóna per a molt.