Joan Saura, em trec el barret

Joan Saura ha anunciat al Consell Nacional d’ICV d’ahir dissabte que no es presenta a les primàries per escollir qui encapçalarà la candidatura d’ICV-EUiA a les properes eleccions catalanes del 2010. D’entrada, sense haver-hi pogut reflexionar ni parlar amb gaire gent, el primer que vull dir és que la decisió de Joan Saura crec que és positiva per a ICV. Crec que el canvi és oportú i que com a formació era necessari un nou lideratge.
Però avui volia destacar una cosa més important. Em trec el barret per com ho ha fet Joan Saura per anunciar la seva decisió. Ho ha fet en el marc del Consell Nacional, un gran respecte de cara a la gent que forma part de la direcció (és dels pocs dies, reconec, en que m’hagués agradat ser membre del Consell Nacional). Ho va fer sense filtracions a la premsa, garantint la confidencialitat de la seva decisió. Ho va fer en un bon moment polític pel govern, amb el finançament aprovat i el govern consolidat. Ho va fer en un moment en que les enquestes preveien un bon resultat per a ICV-EUiA. I ho ha fet sense que s’hagués obert el debat sobre la seva successió. De fet Joan Saura ha fet una cosa, fer les coses bé, fer allò que toca, però no és senzill fer-ho en política i encara és més difícil quan resulta que estàs al capdavant d’una organització, amb tota la pressió que ha suportat interna i sobretot públicament.
Sabeu que més d’un cop he parlat de les errades que al meu entendre ha comès Joan Saura i ja he dit al principi que creia que era oportú que no repetís com a cap de llista. Però també considero, i amb molta més convicció, que Joan Saura ha estat un magnífic president d’ICV. Sols caldria recordar que quan va assumir la presidència de l’organització es parlava fins i tot de la dissolució d’ICV o de la integració al PSC. Es parlava de la indefinició ideològica. Vivíem moments molt durs i va saber construir un projecte de futur. I com a membre de l’equip de govern clarament dues etapes. El primer govern demostrant la seva gran capacitat política i ajudant a consolidar un govern que semblava molt inestable. En el segon, al capdavant de la Conselleria d’Interior és on el temps sabrà situar les coses al seu lloc. Altres dies en puc parlar, però com diria en Pujol, avui això no toca. Crec que és interessant anar coneixent les reaccions de la gent d’ICV, de moment ja he vist que en Joan Herrera ha escrit al seu blog. Per cert, no sé perquè m’ha vingut ara això al cap, però aviat haurem de començar a parlar de qui serà candidat o candidata d’ICV-EUiA a les properes eleccions catalanes.