dijous, 2 de juliol del 2009
Castiguem als mals polítics?
Es valora als bons polítics i es castiga als mals polítics? En l’àmbit local segur que no. Els partits polítics obtenen uns resultats electorals en funció de dinàmiques nacionals, moviments dels mitjans de comunicació o anècdotes de darrera hora, no pas de la feina que es fa des de la política de base. Això és molt més evident a una ciutat com Barcelona, on les dinàmiques de barri o Districte tenen un impacte molt baix en els resultats electorals, fins i tot en el cas de les eleccions municipals. És a dir la gent votarà a un partit sense tenir en compte quin és el paper i l’actitud dels Regidors municipals i molt menys encara dels consellers o conselleres de Districte. A qualsevol Districte hi ha consellers i conselleres que fan una bona feina, que es preocupen dels temes, que tenen capacitat d’aplicar a l’àmbit més local polítiques de molt major abast. En canvi també hi ha persones de molt baix nivell, incapacitat d’entendre que estan fent una activitat pública i que posen tota la seva capacitat (escassa, d’acord) en fer una feina partidista i clientelar. Quin és el problema? Que és igual com ho facin, això no repercuteix en els resultats electorals i per tant a ningú li importa si els consellers de Districte fan una bona feina local o no la fan per potenciar-los i que ocupin altres càrrecs de major responsabilitat dins de la seva organització política. I com es pot aturar això? Caldria fer un pacte social per tal de valorar la feina política a nivell dels Districtes per tal de denunciar les actituds més miserables de determinades persones, caldria fomentar més eines per tal de donar a conèixer la tasca dels consellers i conselleres, caldria fer un esforç des dels partits polítics per entendre que determinades actituds no perjudiquen electoralment però dinamiten la confiança en la política i en el moment que estem vivint això és molt greu. Les noves responsabilitats de conselleries de barri la participació als Consells de Barri que s’impulsaran el proper curs hi poden ajudar. Com veureu no he fet cap referència a cap formació política, tenia ganes de reflexionar sobre això pe`ro no de barallar-me.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Pere,
Jo tampoc tinc ganes de barallar-me.
1r. Llistes obertes.
2n. Eleccions a nivell de barri o districte. Les eleccions municipals a Barcelona és una circumscripció massa gran i la gent que va a votar amb prou feines coneix a un o dos candidats de la llista que vota.
Són dues aportacions realment a valorar.
L'elecció directa dels consellers i conselleres de districte és tan sols una aportació a valorar? Diria que és un compromís electoral que ICV inclou al seu programa municipal des de fa dos o tres mandats i que el propi PSC va fer seu fa temps però que reiteradament s'incompleix! Igual que passarà (per segona vegada, per cert) amb el compromís del tripartit de fer una llei electoral catalana. I després hi haurà qui s'estranyi del càstig als mals polítics o de la pujada del vot en blanc i l'abstenció...
Això sí, mentre valorem per enèssima vegada l'incomplerta promesa electoral d'escollir democràticament els consells de districte, ens inventem uns consells de barri de designació política directa i dotats de tècnics-funcionaris que multiplicaran una participació sovint buida de contingut...
Jo també he estat sempre defensor de l'elecció directe dels consellers i conselleres de districte, però realment qui coneix als consellers i conselleres? El Manel ens coneix per una afectació en un planejament, sinó no sabria qui som, de la mateixa manera que no ens coneix el 99,99% de la gent del districte. És com votar als membres del senat; votem la gent per les sigles del seu partit i no sabem ni quina cara tenen.
Pere, Pel que fa al teu article estic totalment d'acord. Però la valoració d'aquest càrrec institucional només pot venir determinada a partir d'un increment d'atribucions. Ara per ara només podem mirar d'influir en l'opinió d'aquells que acabaran decidint, i a més no tots ho enfoquen així, n'hi ha que es conformen en fer de transmissors de la veu dels seus superiors. Voler influir en la política local com a conseller o consellera de districte comporta assumir riscos, de vegades és sinònim de rebre crítiques, però és molt més gratificant que limitar-se a ser espectador i comentarista, encara que te'n surtis amb la teva una de cada deu vegades.
Peixatera, quan jo deia que s'havia de valorar no volia dir que no hi estés a favor. Amb el tema de l'elecció directa de consellers i conselleres. No hi donaré més arguments.
Sobre el tema de les llistes obertes tinc més dubtes. Per escollir en llistes obertes cal igualtat de condicions i per tant cal garantir que tote sles persones siguin conegudes per la seva tasca ... sinó per exemple seria més fàcil escollir a gent famosa o que actualment ocupa càrrecs que els fan més coneguts. Sé que és un debat, i si puc hi aprofundiré.
Creo que va en la línea de mi teoría de la mediocracia:
http://www.joserodriguez.info/bloc/?p=45
http://www.joserodriguez.info/bloc/?p=68
http://www.joserodriguez.info/bloc/?p=81
http://www.joserodriguez.info/bloc/?p=104
Jordi,
Evidentment la meva situació és especial atès que estem lluitant contra una afectació i estem més implicats.
De tota forma segueixo pensant el mateix, en una circumscripció més petita els candidats podrien fer-se més propers, i els electors que tinguesin interès els tindrien més a prop. Sempre m'ha agradat el sistema nord-america que escolleixes al teu Cap de Policia, per exemple.
Manel:
És bó un sistema que fa que a les municipals les eleccions facin participar un 15% de l'electorat?
José,
El millor sistema és el que la gent que l'utilitza (una determinada societat) considera més bo, i escolleix als millors candidats possibles.
Publica un comentari a l'entrada