Primeres reflexions sobre ICV

Analitzar els resultats és sempre complicat. Abans ja he comentat que estava molt content perquè havíem aconseguit reeditar l’escó del Raül Romeva. Sense la seva presència seria molt més difícil construir una Europa diferent. ICV-EUiA ha aconseguit el seu objectiu estratègic, revalidar aquest escó, però sens dubte no sortim enfortits del procés electoral. Les coses no es poden mirar sense perspectiva i per tant hem de veure els resultats a Europa. Les forces d’esquerres hem baixat, no tenim un bon resultat, tot i la pujada d’esquerra verda a alguns estats com a França. I a Catalunya tot i que guanyem les esquerres hi ha un retrocés que no podem oblidar. En aquest marc, enmig d’una campanya molt bipolaritzada i amb un important nivell de desafecció que d’entrada perjudica més a les forces d’esquerres, hem pogut salvar els mobles.
Em sento com si fos perico, és a dir seguidor de l’Espanyol. He acabat celebrant que no baixo a segona. Però ara em vull plantejar que no en tinc prou. Hem de canviar coses, hem de treballar més, no podem plantejar-nos que salvar els mobles és l’objectiu. Venen unes eleccions catalanes que seran fonamentals i sortim amb elements en contra.
La pitjor dada a Catalunya és l’abstenció. Si sumem aquest augment de l’abstenció al percentatge de vot en blanc, em sembla que un 3%, podem destacar que a Catalunya la gent ha optat per expressar el seu descontentament a través d’aquestes opcions i no d’aventures arriscades. El sisè partit és el dels Verds amb un 1% quan tant a la marca d’ERC i a la d’ICV hi anava també el segell verd. Per tant hi ha on treballar. Les forces més a la dreta o clarament anticatalanes no han tingut cap pes. Per tant les esquerres no podem estar contentes, però sí que estem situats, amb la presència del Raül, per començar a reconstruir ponts amb totes aquelles persones que tenen ganes de tenir-nos com a referents.