Hi ha un tema que em preocupa dins de l'àmbit polític que és com les organitzacions polítiques ens adaptem als temps actuals i sabem créixer i assumir noves formes de militància, per tal de fer els canvis necessaris. Per poder respondre a l'actual onada de desafecció cal gent nova a les organitzacions i sobretot aconseguir la implicació de sectors que actualment no participen ni volen participar de la vida política dels partits.
És possible canviar als partits polítics? Jo crec que sí. Hi ha altres estaments del poder que ens costarà més de canviar. Veig com a impossible que la gent del carrer pugui canviar de forma significativa, si més no a mig termini, la banca, l'empresariat, la jerarquia catòlica o als mitjans de comunicació, però en canvi sí que la presència de nova gent podria fer canviar als partits polítics, i d’aquesta manera incidir de forma clara en la societat i en la transformació d’altres estaments de poder. En aquest cas a ICV estic convençut que la incorporació de nova gent i nous sectors a la nostra vida política podria suposar un canvi significatiu.
Per tant ICV ha d'aconseguir incorporar a nova gent a la seva organització. I ho ha de fer perquè serem més forts i perquè estarem en millors condicions per adaptar-nos a la nova realitat i aconseguir millorar la nostra capacitat de transformació. Però per tal d’aconseguir aquest creixement hem de tenir en compte alguns aspectes importants. El primer és la capacitat d’entendre que haurem de canviar formes de com fem les coses, que haurem d’acceptar canvis de personal en les direccions i que haurem d’obrir espais diferents. Per fer això cal generositat i imaginació, cal feina i capacitat d’innovació. Fa anys molta gent participava fent una militància molt activa, ara sembla a vegades que la única forma de militància sigui l’assistència a reunions, fer d’apoderat a les eleccions o assistir als mítings de campanya. I això no permet que tothom es senti còmode.
Caldrà crear espais de debat, afavorir formes de col·laboració innovadores, refer les relacions amb el moviment associatiu. En aquest sentit crec que la meva aportació pot anar en aquest sentit d’impulsar instruments de debat i discussió. Des del blog o des dels sopars tertúlia que organitzo al Poblenou vull donar a conèixer les meves opinions, els posicionaments d’ICV i alhora escoltar moltes opinions diverses. Les formacions polítiques hem d’obrir finestres, permetre l’entrada d’aire nou, estar atents a permetre la implicació de molta més gent. Si no aconseguim que les organitzacions polítiques d’esquerres aconseguim implicar a molta més gent tenim la feina massa difícil. Crec que cal transformar els partits, però segueixo pensant que la política segueix sent la millora manera de transformar la societat.
3 comentaris:
La qüestió Pere, és amb qui em perdut connexió -moviments socials, ecologistes i altermundistes; gent de l'espectre transformador del món del treball- i analitzar les causes.
És bo incorporar noves persones ganes i idees, però compte amb allò de la pluralitat, que és un terme que mal utilitzat pot servir com a excusa per tornar-nos un partit amb idearis "descafeïnats", perdent encara més els punts de communió amb les nostres bases.
Tens tota la ra... Llegeix-ne mésó, Pere, sense la implicació de la població, que al cap i a la fi som els qui hem de fer política, això es converteix cada vegada més en àmbits professionalitzats on només hi van alguns polítics a fer carrera... Sort que a ICV hi ha persones que creuen en els ideals i segueixen deixant-s'hi la pell... De totes manerees, és molt difícil, diria, aconseguir que el discurs arribi. A mi em sembla, però, que les noves tenologies (Internet) ens poden ajudar molt. Tu has parlat del teu bloc, però també hi ha d'altres espais de debat: fòrums, el mateix Facebook, etc. que s'haurien d'aprofitar més i caldria buscar fórmules de participació.
Raquel
Maxi, crec que una de les coses que ens passa a vegades és que ens hem tancat. JO crec que sols podem ser fidels als nostres objectius incorporant persones noves que ens permetin conectar amb la gent que dius. Òbviament parlo de gent d'esquerres i alternativa però que ara ens veuen lluny, comparteixo amb tu que no podem descafeïnar el projecte perquè encara ens allunyarem més.
Raquel, com dic la manera de permetre noves formes de participació política que no necessàriament sigui la clàssica és un dels reptes i per tant no és senzill. Caldrà donar-li moltes voltes i sobretot hem de prendre le compromís de generar debat, d'escoltar i d'opinar.
Publica un comentari a l'entrada