diumenge, 28 de juny de 2009

Debat sobre ICV a Barcelona 2

Durant la xerrada es va reiterar la necessitat d’enfortir lligams amb el moviment associatiu i es van fer referències clares als dubtes que genera el nou model participatiu de l’Ajuntament. En aquest sentit també vaig voler fer referències a la necessitat de consolidar als Districtes espais comuns de debat que permetin evitar el risc de disgregació de la participació ciutadana, com mirem de fer a Horta-Guinardó amb el treball en el Consell Ciutadà. Algú va plantejar que l’actual model podia tenir una sensació de clientelisme (entès com a tractament de la ciutadania com a usuaris i clients, no amb to despectiu), però aquest no pot ser el nostre model. Es va plantejar la necessitat d’enfortir processos participatius que permetin la capacitat de decisió real de la ciutadania en grans aspectes que afecten a la ciutat abans que multiplicar espais on participar d’aspectes més anecdòtics. Per tant impulsar el debat sobre la Diagonal, sobre el patrimoni o sobre la mobilitat i no sobre on han d’estar els contenidors o de quin color són les papereres (portant-ho a la caricatura).
La perspectiva de les properes municipals ens dóna un marge important de treball, però caldrà saber explicitar quina és la capacitat d’ICV-EUiA d’aportar un gir a l’Ajuntament que ens permeti resituar les prioritats i també situar tot el potencial que té el propi Ricard Gomà. La sensació que dóna és un esgotament dels diferents models que representem les forces polítiques, cal per tant explicitar els compromisos de cada formació. També cal tenir en compte que cada cop més les eleccions es decideixen en un marge de temps menor i que els aspectes circumstancials poden ser decisius per decidir el proper govern municipal. Podem ser claus en aquest nou escenari però ens haurem de guanyar la confiança de la gent. Tenim capacitat, ganes i autocrítica com per poder afrontar els canvis que creiem que la nostra ciutat necessita.

6 comentaris:

Pep Aloma ha dit...

Interesante. Realmente que pueda repetir un gobierno de izquierdas en BCN no será facil. ERC siempre complica las cosas

Anònim ha dit...

Jo considero que el canvi de lideratge serà molt positiu per ICV, en Ricard Gomà representa molt millor a la gent que votem ICV que la Mayol.

Manel J. Camps ha dit...

Pere,

Entenc que haurieu de tractar als ciutadans com els vostres clients. Sou uns possibles proveïdors, cadascun dels partits té les seves prioritats, de serveis que aten l'Administració Pública.

Tot el que fa a les paraules de participació, no les acabo d'entendre, quan la comunicació al Districte d'Horta-Guinardó, amb determinades plataformes, com la de Defensa del Patrimoni de Dante-Llobregós, és molt dolenta.

Gràcies

Pere Nieto ha dit...

Manel, és evident que tenim un conflicte i per tant és lògic que tinguis aquesta percepció. ambé t'he de dir que la immensa majoria del moviment associatu del Districte té una relació fluïda i de confiança amb el Districte. Sempre he dit que tenim coses a millorar i processos a pulir però tampoc podem tancar els ulls a que molts aspectes estan funcionant i que globalment molta gent està tenint uns canals de participació regulars i positius. Tot i així jo no vull una relació de client amb la ciutadania. Si tingués una botiga voldria que tothom em comprés i estigués content amb mi, aquí governo i intento tirar endavant allò que jo crec que vol la gent que ha confiat en les nostres propostes.

Anònim ha dit...

Qui no vegui que ICV esta fen bona feina en temes com la pobressa es que no l'interesa el tema. Felicitats Ricard per la feina que fas

Júlia

Manel J. Camps ha dit...

Pere,

Un dels problemes és que els partits no tracten als ciutadans com els seus clients i això crea desafecció.

Es utopic, i irreal, dir que es vol participació, però que nosaltres, un determinat partit, el que farà es portar les seves idees fins al final peti qui peti.

Així no funciona ja res en aquesta societat actual, els shares de la televisió marquen els programes que continuen o els que desapareixen, els que estan en prime-time i els que no.

I amb això no vol dir que un partit no hagi de defensar les seves idees, però ha de ser suficientment flexible per saber el que importa als seus clients, la societat, i permetre un fluxe en ambdós sentits. Penso que us equivoqueu.

Les empreses també tenen els seus plans estratègics i tenen definit un target al qual es volen adreçar, però la interacció amb els seus clients és fonamental.

A sobre el govern tripartit, que no és com el triplet del Barça, ens obsequia amb decisions amb les quals algun dels partits que governa hi està en contra.