Patrimoni i ciutat

Un dels temes que va sortir de forma indirecta en el sopar tertúlia del grup d’ICV Poblenou l’altre dia va ser el patrimoni històric, molt vinculat a Can Ricart i a la campanya per salvar aquest conjunt fabril del Poblenou, un exponent únic a la nostra ciutat. Hi havia persones que van defensar que la salvaguarda de Can Ricart era excessiva i que calia haver entès que no era una inversió prioritària la seva conservació. Altres opinaven que calia haver salvat tot Can Ricart, som un dels exemples més interessants d’urbanisme i arquitectura industrial. Algú va plantejar que sols invertíem diners en la conservació del patrimoni que representava la burgesia del país (des del modernisme al Liceu) i que també calia preservar aquell patrimoni que recordava la força del món del treball. En aquest discurs em situava molt més a prop de les tesis conservacionistes del patrimoni, tot i que creure que els maximalismes tampoc ajuden, però a vegades hi ha símbols que cal saber mantenir.

Al Poblenou l’interès del moviment associatiu per salvar el patrimoni industrial i els elements urbanístics i històrics que marquen la “identitat del barri” ha estat sempre una prioritat. A vegades potser excessiu, però també, cal reconèixer-ho, fonamental. Jo feia una broma l’altre dia al sopar que em van recomanar que no expliqués fora d’allà, però ja sabeu que sóc una mica imprudent. Per entendre com és el barri del Poblenou jo deia que si un dia cau una pedra d’una paret al barri del Poblenou els primers quinze dies es considera una deixalla que es pot recollir però a partir dels quinze dies ja es considera patrimoni. Òbviament no es pot conservar tot, jo no voldria un barri on encara hi hagués barraques, el mur de la via del tren o naus industrials obsoletes. Tampoc vull carrers amb llambordes que impedeixen el pas en condicions a persones que tenen la mobilitat reduïda i això no va tan sols pel Poblenou. Cal trobar fórmules imaginatives que ens permetin recordar el passat industrial del barri, que afavoreixin el coneixement del nostre passat i establir uns elements que ens fan tenir uns lligams com a barri. Calia salvar Can Ricart dins d’uns límits, però salvar-la.

Ara tenim el mateix debat a Horta. Estem finalitzant el procés de debat sobre la MPGM del Carmel i en concret hi ha un encès debat sobre la preservació del patrimoni arquitectònic i cultural al sector 14. Si el barri del Poblenou té una passat clarament industrial a recordar Horta el té rural. Caldrà trobar aquelles fórmules que permetin que el barri no perdi elements fonamentals que ajuden a recordar aquest passat i que li donen personalitat al barri. No hi ha res pitjor que l’uniformitat a la ciutat. Per tant caldrà trobar fórmules que ajudin a preservar els safarejos, els pous, les fonts, les masies o espais verds amb interès. I cal fer això compatible això amb el desenvolupament urbanístic que permeti obrir espais públics al barri, millorar l’accessibilitat per a vianants i la qualitat urbanística. I sobretot també caldrà fer-ho amb la voluntat d’ús públic d’aquests espais i d’aquests elements que ajuden, sens dubte, a configurar el caràcter del barri d’Horta. La proposta d’aprovació provisional de la MPGM del Carmel hauria de repsondre a aquests objectius, amb voluntat de preservació patrimonial, de millora urbanística, de voluntat d’ús públic i lluny de demagògies.