dimarts, 14 d’abril del 2009

Canvieu d'afició!

És curiós això dels blogs. Ara ja fa força temps que publico regularment al meu blog i que a més de forma automàtica els meus articles es publiquen al perfil de Facebook. No tinc un estudi fet però crec que bona part de la gent que em segueix de forma regular són persones d’Horta-Guinardó que volen seguir temes d’actualitat i que troben en el meu blog informació i opinió. Com a persones crítiques i madures que són filtren aquesta informació i per tant no agafen les meves idees com a pròpies, sinó que les agafen com un element més de referència. El meu blog no és oficial i òbviament no és objectiu. Tampoc considero que sigui excessivament oficialista, ja que de fet no tinc clar que la gent d’ICV sigui de la que més em llegeix, cosa que m’alegra.
No acostumo a rebre molts comentaris, potser entre d’altres coses perquè molta de la gent que em llegeix no té l’hàbit de comentar articles a un blog o simplement perquè no els hi desperta el meu article un especial interès. De tant en tant rebo algun atac de persones que em desacrediten, normalment vinculat a moments de crispació política envers ICV i la seva política a Interior. No m’agrada rebre aquests missatges però tampoc li dono més importància.
Ara bé hi ha alguns comentaristes habituals anònims que els trobo més interessants. Persones que sols comenten per desacreditar-me personalment, sense aportar gairebé mai opinions ni proposar alternatives. Per exemple en el meu darrer article sobre els Fons Estatals hi ha dos comentaris que donarien per un anàlisi a fons. El primer diu que l’article demostra que visc en una bombolla de pijo-progues. L’article no exaltava realment ni els Fons ni la política municipal, sols enumerava algunes actuacions a fer, però és igual li accepto. Em preguntava quan era el darrer cop que havia treballat en un càrrec no alimentat, la resposta és senzilla, ara ja fa 5 anys, concretament els únics en que he estat treballant en un càrrec públic. El segon encara és més subtil i em diu que la meva parella també “mama” del Districte. A questa persona primer li recomanaria que seguís amb més interès el meu blog perquè sabria que la Feli ja no està al Districte, ho sento. Però el que més voldria destacar és, qui hi ha darrera d’aquests comentaris? Qui vol dedicar un temps de les seves vacances de Setmana Santa a insultar a una persona que no representa res? Cap dels dos comentaris fa una referència directa a l’article, és l’atac per l’atac. No m’estic referint a comentaris sobre projectes on existeix la discrepància, m’estic referint a quina motivació mou a una persona a entrar al meu blog i a penjar un comentari ofensiu de forma gratuïta. Suposo que deu ser que jo sóc diferent pe`ro prefereixo llegir blogs que m’interessen (encara que discrepi), llegir llibres que m’atrauen o veure pel·lícules que d’entrada crec que m’agradaran. Prefereixo llegir un article interessant en un blog que llegir articles que ja sé que considero estúpids. Hi ha gent que sembla ser que no, que prefereix llegir el meu blog tot i saber que troben insultant, barroer, oficialista o vomitiu el que diré. A aquestes persones els hi recomanaria dues opcions, o que dediquin el seu temps a altres activitats o bé que facin una aposta positiva, que escriguin un blog, que el donin a conèixer i que plantegin els seus punts de vista de forma oberta, clara i si pot ser a cara descoberta, potser així contribuiran de forma més decisiva al canvi que consideren que s’ha de produir a la política i al Districte. I si m’avisen no dubtin que els llegiré amb més interès que ara.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Esperem que tot això no afecti la teva capacitat d'explicar-nos coses.
Ramon.

Pep Aloma ha dit...

Jo no sempre coincidexo amb tú, pero igualment crec que es mol important tenir aquests espais de debat. Les eprsones que insulten anonimament demostren el seu nivell

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

una resposta molt per damunt de l'alçada dels comentaris que reps darrerament. Jo no sé si hagués tingut el cap tan ben posat.

Jose R. ha dit...

Don't feed the troll, o sea, bórra los ataques personales sin sentido y que buscan solamente trollear.

No existe otra regla, este artículo lo que les da es alimento, y ante un troll la única solución es el "delete comment"... por muy "poco democrático" que nos parezca (tu blog es tu casa virtual y por mucho que tú invites a la gente a entrar echarías al tipo que se mea en las esquinas o te comienza a romper el mobiliario).

Si no le gusta lo que escribes que él haga un blog y critique tus argumentos, la libertad de expresión no significa que tengas que aceptar cualquier comentario que te dejen.

Pere Nieto ha dit...

Gràcies pels comentaris. Suposo Jose que tens raó i hauré d'actuar així. Sap greu perquè borrar comentaris sempre pot donar a entendre que censures opinions i no formes, com seria el cas. A Horta-Guinardó estem consolidant una bona xarxa de blogs i això és el que crea riquesa. Precissament a vegades trobo a faltar blogs amb altres plantejaments per poer contrastar i enriquir-te.

Julia ha dit...

Potser és que els que fan comentaris a la premsa s'han traslladat al teu blog? Ho dic perque algunes vegades entro a comentar algún article que m'interessa a la premsa i resulta realment desagradable comprovar que la majoria dels comentaris que es troben son d'un mal gust insultant, d'una categoria intelectual infima i d'una intolerància que fa fastic. Que vols fer Pere? Es el que hi ha. Les democracies son, sense cap mena de dubte els millors règims socials possibles però comporten el perill de que els energúmens també poden gaudir de la llibertat d'expressió, tot i que si fos per ells, seriem nosaltres els que no podriem obrir la boca. O sigui que tu no canviïs ni t'amoïnis. Recorda que només ofèn qui pot, no qui vol i que no acostuma a tenir més raó qui més crida o diu més vajanades, sinó tot el contrari.

Anònim ha dit...

jo sóc dels que no fan mai cap comentari, no domino gaire això dels blogs o el Facebook.... però voldria agraïr-te els teus escrits sobre el barri... no conec gaires llocs on trobar informació diària i propera sobre el barri... en canvi trobo que de debats ideològics o sobre partits n'hi ha massa per tot arreu... jo visc de tota la vida per l'entorn del mercat del Guinardó....no m'he mogut de lloc, però vaig néixer en un barri alegre i agradable, i ara visc en una espècie de cementiri.... per això m'alegra de tant en tant llegir comentaris sobre aquesta zona.... vol dir que encara no estem morts del tot, oi?