Supernanny

A la meva filla li agrada Supernanny i l'altre dia ho vam veure. No em va agradar gens. Per què s'ha de convertir en espectacle una suposada teràpia familiar? En primer lloc crec que cal preservar la intimitat dels infants, fins i tot si els pares no ho tenen clar. A més a nivell educatiu no té cap valor. El plantejament és obvi. En l'educació dels fills és evident que cal fermesa, constància i temps. Plantejar-se que tenint uns psicòloga a casa una setmana canviaran de forma radical les actituds d'un nen de quatre anys és absurd, és pur espectacle televisiu. Hi ha nens que tenen autèntics problemes de comportament i la gent que venim del món de l'educació sabem que requereixen d'uns esforços extraordinaris i d'una gran capacitat de coordinació de tothom que intervé en l'educació d'aquest infant. I quan un nano no té problemes significatius tampoc cal donar-li moltes voltes. Em molesta que es frivolitzi tant amb un tema tan seriós. I a més algú es creu que adults i nens reaccionen amb naturalitat amb càmeres filmant tota l'estona? I per cert com pot estar relaxat un nen que indistintasment es posa la samarreta del Barça i del Madrid?