diumenge, 1 de febrer de 2009

Immigració i Educació

La meva amiga Cristina, companya de l’escola Gravi, em preguntava al Facebook com veia la influència del fenomen migratori en les escoles catalanes. No sóc especialista i sols em puc deixar portar per impressions, però ja que m’ho pregunta miraré de fer-hi una breu reflexió. Sols dels que penso que l’escola està en una època de crisi com ho està la resta de la societat, però no pateixo per l’escola catalana, ni pel caràcter català de l’escola pública. Si parlem estrictament de la catalanitat de l’ensenyament crec que és un aspecte que estarà garantit molt millor que en la resta de la societat. És cert que no és senzill, però Catalunya ha sabut oferir sempre un projecte d’escola catalana i en català de gran qualitat, per tant si fallem serà perquè la crisi educativa és més profunda. No podem plantejar que la immigració sigui un problema per la catalanitat de l’escola, al contrari, és un estímul. Calen més recursos per l’educació i més eines pel professorat, però tinc la sensació que moltes famílies immigrants confien precisament en que l’escola permetrà als seus fills tenir un bon coneixement de la llengua catalana. Cal tenir en compte, a més, que en aquests moments no existeix allau immigratori com alguns plantegen, de fet comença a haver-hi un cert retrocés degut a la crisi. Una gran part dels nous immigrants són familiars que arriben per la via del reagrupament i per tant si es fa una bona feina, com el Projecte Nous Veïns i Veïnes que fem a Horta-Guinardó, quan arriben els fills i filles ja arriben sabent coses de la realitat de casa nostra, amb plaça escolar i amb suport de les institucions. En aquest context no és difícil plantejar la necessària incorporació a la realitat catalana. Sobre el tema del futur de l’escola catalana, entesa com a model de centre, és a dir escoles concertades, hereves de les escoles del CEPEC, crec que aquí no vivim el nostre millor moment. El model de l’Escola Gravi sí que està en retrocés. És a dir una escola catalana, activa, cooperativa, amb valors progressistes. El nostre terreny és entremig, entre l’escola privada concertada amb voluntat de ser un projecte ideològic, religiós o empresarial i l’escola pública. Som una cooperativa, i per tant un projecte que aporta valors al servei públic de l’ensenyament. Si creiem que la defensa que hem de fer ha d’estar al costat de la majoria de l’escola concertada ens equivoquem. Cal, en el nostre cas, potenciar els valors que aporten el cooperativisme. Per sort la situació actual és diferent a la de fa uns anys. L’escola concertada ja no és tan vista com l’amenaça de l’ensenyament públic i per tant és una bona ocasió per fer un pas més. Entendre que som un servei públic i que hem d’ofertar un servei en les mateixes condicions que l’ensenyament públic, però alhora fer entendre que el model de gestió cooperatiu no és un obstacle per garantir un bon servei públic educatiu. Fa tants anys que l’educació està en crisi, fa tant anys que pot desaparèixer el català ! L’escola concertada de qualitat i amb vocació pública és necessària. La necessitat d’una educació que aposti per la catalanitat lingüística i cultural és una necessitat. Això sí la feina no és senzilla i sovint el professorat s’ha de quedar amb tota la feina. No sé Cristina si t’he ajudat una mica a respondre la teva pregunta i suposo que entendràs que l’hagi volgut compartir amb tothom. Espero saber les teves opinions.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jaja, la teva amiga cristina i la que va ser professora meva al Gravi fa temps de caste xD.

En fi jo no crec que estiguem en crisis, el que passa es que cada vegada venen mes inmigrans i imposen la seva llengua i cada vegada sembla que el castella s'en va.

No, no crec que estiguem en crisis.