Gestionar la complexitat a Horta-Guinardó I

Ahir, sortint del Districte per anar a casa la Feli al Guinardó, em vaig trobar que ja hi havia tanques impedint l’aparcament sota el viaducte de la Ronda del Guinardó. S’estan fent el treballs previs a l’inici de la demolició de l’scalextric, una obra llargament reivindicada però que suposarà també unes molèsties al veïnat (reducció d’aparcament, soroll, pols, circulació més complicada ...), més endavant, seguint la Ronda del Guinardó veig les obres a mà esquerra del Mas Guinardó i a la dreta les del carrer Renaixença que enllacen amb l’obertura del carrer Teodor LLorente o amb les maleïdes obres de la UA3. Pocs metres abans les històriques obres del Metro que obliguen a una ziga-zaga en cotxe poc gratificant. No dec haver recorregut ni un quilòmetre, però m’he trobat enmig o a prop d’obres importants del Districte. Però això no és una casualitat d’aquest itinerari. Si podem definir amb una paraula com gestionar aquests propers mesos fins acabar el mandat a Horta-Guinardó, podríem parlar de complexitat. El Parc de les Aigües estarà tancat de setembre a juny, la Mare de Déu de Montserrat veurà la segona fase de remodelació, es construirà el dipòsit d’aigües pluvials de l’Avinguda de l’Estatut, es construiran aparcaments al carrer Arenys, Thous o Salvador Allende, es construiran escales a Telègraf o Alguer, es remodelarà el Pla de Montbau ... per no parlar de múltiples obres de format més petit. Tot això que he enumerat és d’obra a la via pública i quan parlo de gestió de la complexitat parlo del que significa per l’estructura del Districte la coordinació i el seguiment de les obres i de les conseqüències que tenen pels barris. Fer un seguiment acurat de la seguretat de les obres, de les condicions d’accessibilitat per als vianants, de la mínima afectació del trànsit, de la recerca d’opcions d’aparcament alternatiu, de la qualitat de l’obra pública i de la coordinació entre els diferents sectors municipals ... representa un gran repte pel Districte. No dubto de la gran capacitat de Montserrat Filomeno, gerent del Districte, ni de la capacitat que pot aportar el nou Director de Serveis Tècnics del Districte, Manolo Franco, que s’acaba d’incorporar en substitució de Pere camps que s’ha incorporat a l’empresa municipal BIMSA (que haurà de gestionar obres tan importants com l’enderroc del viaducte o Mare de Déu de Montserrat). Tot i així la prova és autènticament de foc per tots els serveis tècnics del Districte. Però també ha de ser important la tasca política de relació amb el moviment associatiu, amb la gent que demana informació, seguiment del compliment del PAD. Aquí tampoc tinc dubtes. La Regidora del Districte Elsa Blasco segueix treballant de forma intensa multiplicant la seva tasca en sessions de treball amb el moviment associatiu o en assemblees veïnals. I també, perquè no dir-ho confio en l’aportació dels consellers i conselleres del govern. La incorporació de Jordi Fornés (ICV-EUiA) a l’equip professional del Districte ha estat una injecció en aquest sentit. També destacar la tasca dels consellers més implicats en aquests temes, Anna Mir (ICV-EUiA, consellera d’Urbanisme i Medi Ambient) i Jose Rodríguez (PSC, conseller de mobilitat i manteniment). I més conseqüències que tindrem i que avui encara no hem resolt, algunes tan importants per la vida dels barris com on celebrar la Festa Major de barri com Horta, Guinardó o Can Baró. En un proper article parlaré de si val la pena assumir el preu d’aquesta complexitat.