dissabte, 17 de gener de 2009

Velocitat variable. A mi?

Reconec que no m'agrada que em limitin la velocitat i menys encara que em posin velocitat variable. He de reconèixer també que no m'agrada que em facin portar cinturó de seguretat, em facin passar la ITV o portar roda de recanvi. És més no m'agrada que em facin anar per dins d'un carril o que em diguin en quin sentit he d'anar per cada carrer o que em prohibeixin aparcar enmig de la Ronda. I amb la beguda, qui m'ha de dir si puc conduir o no després d'haver begut? Qui s'ha cregut que són aquestes persones que imposen aquestes prohibicions tan absurdes? Algú es creu que aquestes normes permeten millorar la circulació o evitar accidents? Com és que han d'arribar aquests hippies al govern i regular-nos la vida?

És una paròdia, però no tant. No fa tants mesos molta gent va dir autèntiques bestieses sobre la limitació a 80 per accedir a Barcelona. Bona part dels que van cridar llavors ara accepten que la limitació era raonable però que fer-ho variable és una bestiesa. Montserrat Tura va iniciar una bona línia de treball, la intolerància absoluta amb qui provoca inseguretat viària i la major exigència legal. Reconec que a vegades, sobretot quan he tornat de llargs viatges, m'he emprenyat a l'arribar la limitació horària. Quan portes hores conduint tens ganes d'arribar a casa i si et trobes que s'ha de reduir a 80 o encara més te'n recordes de tota la família de qui ha pres la decisió. Però el mateix vaig pensar al princpi de l'obligació de portar cinturó, o de la major exigència en el tema de l'alcohol. O quanta gent va criticar l'obligatorietat del casc per les motos o la gent que encara no enten que s'obligui a portar sistemes de protecció majors per a les criatures. Aquesta és la línia que es segueix. Deixem passar uns mesos per veure si la mesura és tan desencertada o no. Donem un marge de confiança i més quan ens hi juguem temes tan importants. I sobre el tema de la contaminació no puc dir res. No en sé. Però estic convençut que d'aquí a un any es podrà valorar si ha servit o no. Prefereixo reduir la velocitat per veure si baixa la contaminació i la sinistralitat que demana que no s'apliqui la mesura i no poder valorar el seu impacte.

3 comentaris:

El mosquit i el camell ha dit...

Sospito que ens caldrà una gran dosi de paciència i de pedagogia. Sembla que el món s'hagi d'enfonsar si no podem conduir a la màxima velocitat, sembla que sigui un dret i no el privilegi que en realitat és consumir combustible, pitjar l'accelerador per, després, molt probablement, quedar-se aturat a qualsevol retenció. M'imagino també que que anar regulant això de la velocitat variable deu ser bastant complex... En fi. Em sembla una aposta valenta que cal mantenir.
Mercè

Manuel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Manuel ha dit...

Crec que l'éxit de la mesura dependrà de que s'apliqui bé, cosa que no deu ser gents fàcil.

Molts dels que ara la critiquen o qualifiquen de bestiesa segurament no s'han aturat a pensar que, si per exemple trigues mitja hora en recòrrer trenta quilòmetres (cosa gens estranya anant a Barcelona en hora punta)el promig és de 60 Km./hora. Potser ells prefereixen anar la meitat del temps a 120 i l'altra meitat estar aturats, com sovint acostuma a passar, però jo crec que és molt millor, tant pel medi ambient com per la pròpia tranquilitat del conductor, poder mantenir una velocitat constant, ni que siguin 60 o 40 Km./h.