La publicitat religiosa sembla ser que s’estendrà als autobusos. Primer van ser diferents col·lectius ateus que van impulsar la campanya: “Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida”. Ara ja han anunciat campanyes evangelistes i E-cristians. TMB es deu fregar les mans pensant en l’augment de publicitat que tindrà en època precisament de crisi.
Trobo molt positives aquestes campanyes, totes les que es facin. Crec que obrir debats i ajudar a reflexionar és bo. La llibertat religiosa inclou, evidentment l’ateisme o l’agnosticisme i per tant crec que és molt interessant que es donin a conèixer els seus missatges. Alguna vegada ja he dit que jo era creient, però precisament com a tal reivindico el dret a parlar-ne, sense dogmatismes, sense prejudicis, sense ofenses. No coincideixo de totes maneres en el lema de la campanya. Crec que estableix un binomi fals, la creença en Déu significa no gaudir de la vida. Crec que en general qui ha posat traves a gaudir de la vida no ha estat la Fe, sinó les esglésies. L’Església Catòlica ha estat sens dubte un dels exemples més clars d’aquest intent de coartar la llibertat individual i el dret a gaudir de la vida. L’obsessió pel pecat i la penitència, l’acceptació del patiment com a element purificador o la manca de defensa dels drets de les dones, són exemples clars de com molt sovint la jerarquia catòlica ha anat en contra dels nostres drets. Altres religions han fet i segueixen fent el mateix, sens dubte. Però insisteixo, no crec que en la majoria dels casos la creença en Déu pugui significar deixar de gaudir de la vida. Jo no m’atreveixo a dir que es pugui ser més feliç o gaudir més sent creient o deixant de ser-ho. Jo crec que es gaudeix de la vida sent coherent amb un mateix, sent fidel als teus principis i aconseguint viure d’acord amb allò que t’has plantejat com a fonamental. El missatge d’aquesta campanya pot defensar que gaudir de la vida es pot fer sols d’una manera, no hi estic d’acord.
Insisteixo em sembla bé la campanya i dret a explicar-se. No coincideixo amb el lema. Potser hagués estat més impactant el famós “Sóc ateu, gràcies a Déu”.
2 comentaris:
Molt d'acord amb tu... L'Església Catòlica ha abusat del nom de Déu... i ara no li agrada que els altres en parlin. Però a mi més aviat em fa certa gràcia que tot plegat ens ajudi a pensar. No me'n fa gens, tot s'ha de dir, que els "e-cristians" surtin en defensa de no sé quines essències. Espero que parlin per ells i prou. Bon any, Pere! Sempre és interessant el teu blog.
Mercè
Em pregunto si aquesta associació d'ateus realment gaudeix de la vida. I m'explico. Trobo preocupant que algú pensi que s'ha de associar perquè és atéu. Quines angoixes ténen aquesta gent que els porten a engegar una campanya per fer veure la llum a la gent que és creient???
Com era aquella frase? ah si! Vive y deja vivir
Publica un comentari a l'entrada