dimarts, 11 de novembre de 2008

Reagrupament familiar


Dissabte vaig tenir l’ocasió d’assistir a un bon nombre d’actes d’entitats del Districte. Permeteu-me, però, que avui destaqui una activitat organitzada pel propi Districte. Es tracta d’una trobada de famílies reagrupades a partir del programa de Nous Veïns i Veïnes d’Horta-Guinardó. És a dir una trobada amb un grup de famílies que han aconseguit finalitzar el procés de reagrupar-se a casa nostra després de que un dels seus membres, en la majoria dels casos la dona, hagués vingut abans a Catalunya i hagi consolidat la seva situació laboral i personal. D’entrada és evident que el primer sentiment que expressa aquesta gent és el de l’agraïment. La família torna a estar junta i en unes condicions econòmiques millors que al seu país d’origen. No cal dir que en la majoria dels casos també cal tenir en compte els principals esculls per la seva situació. Estar lluny de la seva terra o afrontar una època de crisi que en primer lloc afecta als sectors més febles. Però igualment el sentiment d’agraïment per la terra d’acollida i per un Districte que treballa a fons la seva situació és molt clar. De totes maneres deixeu-me que faci esment de dues situacions que són a vegades problemes per aquestes famílies. En primer lloc els fills i filles sobretot en edat d’adolescència. Trenquen les relacions amb la seva colla al seu país i han de viatjar a un lloc nou on parlen una altra llengua, on se’ls exigeix molt en els estudis, on no sempre poden consumir al ritme dels companys i companyes i on tot està per començar. A més en molts casos la situació de pares i mares és la d’haver de treballar un gran nombre d’hores i per tant tenen poc seguiment de la família. La percepció de pobresa als seus països no sempre és percebuda igual pels fills i filles i anar a Catalunya no significa d’entrada, un motiu d’esperança sinó un trencament amb el seu món. El segon aspecte a destacar és que en molts casos qui ha vingut primer i ha impulsat el reagrupament familiar és la dona. Arriben llavors els homes sense feina ni en molts casos permís de treball. Això els obliga a no ser el pal de paller de la família, la figura que aporta el seu salari a casa. Per tradició no estan acostumats a assumir aquesta situació i això els deprimeix. No s’adapten amb facilitat a una nova situació i es senten desplaçats i poc útils. Aquests són elements que em van venir al cap el dissabte veient com celebraven la seva nova situació a Horta-Guinardó, fent xerrades, berenant o escoltant la música d’un trio colombià. La tasca que es fa al Districte amb el programa de Nous Veïns i Veïnes és modèlica i cal seguir potenciant aquest tema i creant xarxa perquè la gent que arriba a Horta-Guinardó no tan sols siguin “usuaris” dels nostres serveis, sinó que també esdevinguin actors de la nostra vida social.