Nostàlgia per culpa del Facebook

Això del Facebook té la seva gràcia. Per una banda et permet estar connectat i seguint l’actualitat amb gent que actualment et relaciones, en el meu cas em permet tenir informació política, però per altra banda et permet recuperar la relació amb persones amb les que has tingut contacte i l’has perdut. A través el facebook he tornat a tenir notícies d’una noia de Bangladesh que viu a Nova York i que feia com 15 anys que no en sabia res. Per altra banda estic començant a recuperar contactes d’ex-alumnes meus de l’escola Gravi. La majoria dels que estic trobant són alumnes que jo vaig tenir al voltant del 1995, 1996 ... i per tant aquesta gent ara tenen uns 25 anys. Fa molta il·lusió saber com li va a gent amb la que vas tenir un tracte molt intens. Ser tutor d’alumnes preadolescents o adolescents marca molt, és apassionant. I ara pots comprovar si allò que preveies en el seu moment s’ha anat complint o no i en la majoria dels casos veig que sí. Et trobes alumnes que eren molt bons i que ara ja tenen un magnífic currículum i també et trobes alumnes que eren fluixos acadèmicament però que tu preveies que se’n sortirien. Hi ha alumnes que posen en qüestió el model educatiu. Són “mals estudiants” però en canvi tenen valors com per tirar endavant perfectament en la nostra societat. Alumnes amb males notes però amb molta creativitat o amb capacitat de crear equip. Si el professorat no entén i valora això podem estar apartant de la nostra societat a alumnes molt preparats. Algun dia posaré exemples, sense dir noms, i menys ara que em poden fer més seguiment a través del facebook. Per cert una altra cosa que vull destacar d’aquesta recerca de gent és que la meva memòria és un desastre. Sóc incapaç de recordar els noms dels meus companys de facultat de Magisteri o companys de BUP i COU, per no dir ja d’EGB. Em faria gràcia recordar coses amb la gent que vaig viure tant, però no recordo ni com es diuen, quin desastre.