Cap de setmana intens

Ahir vaig parlar de la meva visita de cap de setmana a Montbau i deia que la meva feina és apassionant perquè permet poder gaudir de moltes experiències diferents. En concret aquest cap de setmana, a més de Montbau, he participat a tres activitats més que han estat interessants. Dissabte rebíem a una delegació peruana de membres de l’APRA i a l’ambaixador peruà a Espanya a la plaça que portarà el nom de Víctor Raúl Haya de la Torre al barri del Carmel. Concretament és la plaça que hi ha al carrer Santa Otília entre la Rambla del Carmel i Lluís Maria Vidal. El plenari del Districte d’avui aprovarà, previsiblement, aquesta proposta i per tant el Districte d’Horta-Guinardó sumarà el nom d’un altre dirigent llatinoamericà d’esquerres al de Salvador Allende. Quan vam acabar de la trobada amb aquest grup de gent, amb l’Elsa Blasco vam anar fins al Velòdrom d’Horta. S’hi disputava una trobada internacional i vam poder comentar una estona l’actualitat del ciclisme i de les futures reformes del Velòdrom amb la presidenta d ela Federació Catalana de Ciclisme, Carme Mas. Vam poder gaudir d’algunes de les proves que es van celebrar, amb la participació d’una nombrosa delegació de la Selecció Catalana. Veure competir a ciclistes amb la samarreta de la nostra selecció és sens dubte un honor, però cal seguir lamentant que no puguin participar amb plenes condicions del circuit internacional i que les seleccions catalanes no estiguin reconegudes. L’altre aspecte a destacar també va ser la competició d’invidents en proves de ciclisme, un exemple de superació personal i de la gran capacitat que té l’esport d’integrar a tothom. Finalment dissabte a la nit vaig pujar al Chill Out al Turó de la Rovira, una activitat organitzada per la Coordinadora d’Entitats de Can Baró. Sols el fred que feia va deslluir una mica una de les activitats més maques d’aquest Districte. No vaig tenir valor d’estirar-me a una hamaca, però les vistes de Barcelona, la bona música del millor disc-jockey que conec i la conversa amb la gent que hi era van valdre la pena. Com veieu un cap de setmana intens al que he de sumar altres coses personals que evidentment no explicaré en aquest blog. En el fons volia transmetre en aquests dos darrers articles que la tasca d’un conseller tècnic permet viure experiències diverses que enriqueixen. Conèixer tanta gent, tants àmbits diferents i tantes maneres de funcionar m’ajuda a millorar la meva empatia, i això està molt bé.