Visibilitat o espectacle?

Dissabte El Punt va publicar un article sobre la invisibilitat d'ICV en el govern municipal de Barcelona amb el títol de "Iniciativa no surt a la foto". Comparteixo una part del plantejament de la notícia i és cert que ICV ha d'afrontar molt seriosament el seu paper dins de l'equip de govern. La situació de minoria de govern, el relleu del cap del grup municipal i possiblement errors propis fan difícil trobar un espai propi. Però l'article és molt desafortunat. En primer lloc perquè planteja una defensa de la política espectacle que no comparteixo. Sembla que sols es pot fer política si skaconsegueixen titulars i en canvi després critiquem la frivolitat dels polítics. És trist que un periodista reconegui que és més important el cop d'efecte que la proposta seriosa. En segon lloc l'article planteja uns paral.lelismes que s'acosten a l'absurd. Textualment diu "Gomà és a Mayol el que Hereu a Joan Clos o el que Al Gore a Bill Clinton: un successor tan qualificat o més que el seu antecessor, però amb menys grapa." Ara resulta que Joan Clos era qualificat com Jordi Hereu però amb més grapa. Joan Clos grapa? I el tercer element que vull comentar de l'article és la seva referència a un article escrit pel regidor d'ERC Ricard Martinez al seu blog. Un article on planteja la seva valoració de la incompetència de l'Elsa Blasco que considero desafortunat i sorprenent. L'Elsa va decidir no respondre a aquest article, símptoma al meu entendre precissament de competència. La negativa de l'Elsa d'entrar en polèmica és vista pel periodista, Ivan Vila, com un símptoma d'aquesta invisibilitat d'ICV tot i que el mateix article planteja l'escrit de Reicard Martínez com una provocació. És a dir si no s'entra en la polèmica això és feblesa. El problema potser és que com a premsa es prefereix que s'entri a fons en les polèmiques, que hi hagi sang, abans que responsabilitat. Igual que com a periodista sembla preferir la grapa a la proposta política. No anem gaire bé.