Estafa televisiva

Passada la mitjanit la televisió s’omple de programes concursos en els que has d’encertar alguna cosa que surt a la pantalla, trucar i obtenir premis increïbles. Les preguntes que es fan serien ridícules si no fos perquè darrera d’aquests concursos s’amaguen dues realitats prou dures: en primer lloc la ludopatia i en segon lloc l’estafa directament. El fenomen de la ludopatia està menysvalorat a casa nostra. La gent que hem vist de prop els efectes d’aquesta malaltia potser ho veiem diferent, però cal frenar el joc compulsiu, sovint impulsat directament des de les pròpies administracions que obtenen importants recursos amb el joc. Nous fenòmens com les cases d’apostes per internet o aquests concursos televisius són nous espais, sense control, on desenvolupar la ludopatia. En segon lloc els concursos televisius aquests són una estafa. Es manté llarga estona al telèfon a persones que atretes per premis importants en metàl·lic truquen i es deixen molts diners. La gent espera al telèfon per dir una resposta òbvia i en canvi triguen una gran estona en passar una trucada en antena. Si es fan aquests concursos és perquè l’empresa que el fa guanya diners. Com es pot entendre llavors que puguin arribar a donar premis de 3.000 o 5.000 € quan reben menys de 10 trucades? Cal tenir en compte que aquests programes estan prohibits o força regulats a molts llocs d’Europa i que moltes grans empreses de la comunicació ja han renunciat a fer aquests formats. A casa nostra caldria la seva prohibició o si més no un control molt estricte que els fes inviables. El màxim exemple de la hipocresia el fa Canal Català. El seu programa incorpora a més que la noia que dirigeix el concurs es va despullant. Quan acaba el programa un rètol ens avisa que Canal Català no és responsable del contingut sinó sols de la part tècnica. Quina hiprocresia voler guanyar diners i rentar-se a sobre les mans.