dijous, 19 de juny de 2008

Passatge Garcini

Avui reprenc la proposta que vaig fer de comentar racons amb encant del Districte d'Horta-Guinardó. Avui us parlaré del passatge Garcini. Aquest és un petit carrer molt a prop de l'antic Mercat del Guinardó. És un carrer que gràcies al seu caràcter semipeatonal i a l'estructura de casetes baixetes ha pogut perviure amb un sabor especial, molt de poble. La gent es coneix i cada any organitzen un sopar al carrer que és un exemple de bona convivència i de bones receptes culinàries. Aquest any me'l vaig perdre perquè tenia altres obligacions. L'encant del passatge es completa amb la Torre Garcini un interessant edifici a un dels extrems del carrer enmig d'uns jardins molt macos. La torre és una propietat privada i no està prou catalogada tot i la voluntat municipal. Això fa que els interessos econòmics dels actuals propietaris de la Torre puguin convertir aquest espai en un bloc de pisos. Des de l'Ajuntament s'està mirant de veure si hi ha alguna alternativa, però no és senzill i sobretot no és barat. Un cop més igual que va passar a Can Mariner o a altres espais edificis amb interès poden deixar de ser-ho si no hi intervé l'administració municipal amb inversions realment importants. Seria tot un èxit pel Guinardó que l'actual configuració de la Torre i dels jardins es mantingués i que aquest petit racó del Guinardó seguís mantenint el seu caràcter.

5 comentaris:

Juan Antonio Domingo ha dit...

Visc a tocar-hi. Realment la voluntant s'hauria d'haver vist en el procès on es va descatalogar aquesta finca. Que val diners? doncs clar que val diners. Dos-cents metres al voltant els carrers no estan arreglats, tot són pals d'electricitat, no hi ha arbres en molts carrers i d'altres estan malats i plens de pugons. El carrer Villar i Rambla Volart són els carrers que millor estat presenten. Això és la microcirurgia de barri de què parlava l'altre dia. La deixadesa municipal o la mort lenta és una anèstesia difícil de recuperar.
Gairebé tots els partits polítics van proposar als seus programes la recuperació de Torre Garcini (almenys PSC i CiU i crec recordar que ICV també). Caldria esperar un esforç de tots plegats en aquest sentit.
Perdona pel desfogament però volia projectar una mica el sentiment de molta gent d'aquesta zona, més enllà del color polític. Gràcies, bon diumenge.

Adela Alos-Moner ha dit...

He deixat un comentari també al blog de Juan Antonio Domingo.
Només un aclariment: la família hem estat lluitant durant vint anys contra la prepotència de l'Ajuntament per mantenir la masia. Impotents davant aquesta actitud de l'Ajuntament de no deixar-nos construir uns habitatges en una part del jardí, i després d'haver guanyat un contenciós administatiu, l'opció de vendre-la ha estat la única sortida.
Una cosa més: quan era presidenta del districte Maravillas Rojo vaig demanar hora per mirar de trobar una sortida. La resposta del Districte va ser: "No la rebrà perquè no te res a parlar amb vostè", a la qual cosa vaig respondre que jo si tenia coses per a parlar amb ella i que considerava que havia de rebre una veïna que contribueix a pagar-li el sou.
Estic a la vostra disposició per a donar-vos tota la informació de primera ma.
Pels que hi hem nascut i viscut tot plegat és molt dur. Ens hem sentit impotents.
Adela d'Alos-Moner

Anònim ha dit...

Va home va! Sr. Pere Nieto i amics del districte, no cal que feu de "bons homes", l'estil que destila el districte ha quedat més que reflectit en els ultims anys (indiferentment del partit de tgorn). On està aquell barri de casetes baixes, on estan les nombroses masies que tenia el barri? Us ompliu la boca de bones paraules, tot pel vot, però us omple la butxaca el mateix que a tots, l'especulació immobiliaria. Expliqui sinó, que coi pinta el el carrer gran??? que ha passat amb aquella masia que hi havia al costat de Plaça Maragall??? quina harmonia donen els nous blocs de la nova Ronda Guinardó??? SOCIALITZEM TORRE GARCINI, PERO LLUNY DE LES GRAPES DEL DISTRICTE I L'AJUNTAMENT, SI HA DE SER PELS VEINS, QUE HO SIGUI DE VERITAT!!!

carme ha dit...

Estic d'acord en que no es fa prou per conservar lles masies i cases que són part de la història del barri, lùltima prova CAN GIRAPELLS que després de les múltiples queixes dels veïns va anar a terra un agos de 2002, en plenes vacances per no trobar-se amb masses problemes veïnals.

carme ha dit...

http://memoriadelsbarris.blogspot.com/