dilluns, 2 de juny del 2008

Consulta Ibarretxe

Vagi per davant que considero que és absolutament legítim que el President d’un govern consulti a la seva ciutadania allò que consideri oportú. És per això que recolzo fermament el dret d’Ibarretxe a fer una consulta popular, el problema és que no entenc perquè la fa un cop he llegit la pregunta. En primer lloc sembla una reflexió ambigua i poc clara i en segon lloc perquè no sé quin escenari quedarà després de la consulta. Entenc que quan es fa una consulta d’aquestes característiques el resultat ha de permetre dur a terme actuacions clares derivades de la resposta popular, però en aquest cas crec que més aviat és propaganda. Es tracta de fer un gest clar i provocador, però sense definir cap a on es vol anar. Ibarretxe hauria de donar per suposat que el seu poble vol acabar amb la violència i que vol diàleg. El que hauríem de començar a definir és cap a on es camina i per fer aquest esforç no necessita cap consulta. Tot i així, per si queda algun dubte reitero el que he dit al principi, endavant amb la consulta.

3 comentaris:

Papitu ha dit...

El referèndum té un punt provocador tan en quan tots sabem que el govern espanyol no autoritzarà al govern basc ni preguntar-li al seu poble que vol per sopar. Així doncs és tracta de retratar, una vegada més, al govern d'Espanya de cara a les eleccions al país basc.

Val a dir però que la segona pregunta si que prepara les bases per a la pregunta següent que és si legitima un acord de partits per poder exercir el dret a decidir en un referèndum, i per tant s'està preguntat si s'accepten les regles del joc democràtic o no. I això és realment important.

Pere Nieto ha dit...

Coincideixo plenament en el fons. Però en la forma no tinc clar que posar damunt la taula allò que és evident serveixi de molt. Sols faltaria que un govern legítim i democràtic no pogués preguntar a la seva gent si vol iniciar un procés polític.La situació actual en canvi ens pot portar a cremar la possibilitat de fer aquestes consultes.

les hores i els dies ha dit...

1r. La primera pregunta és perversa: parla d`ETA però no per condemnar-la. Es a dir: la discrepància amb ETA seria amb el mètode, no pas amb l`objectiu.
2n. Es obvi que és una provocació a l`Estat, que ni de broma autoritzarà la consulta. Podriem discutir si això es correcte o no, però en qualsevol cas és el que hi ha, i les normes, mentre no es canviïn, hi són per respectar-les.
3r. Euskadi és, de llarg, la comunitat més rica de l`Estat. No els hi falta de rès. Ojjectivament podriem dir que funcionen talment com un Estat dins l`Estat, i aquest marc resta salvaguardat per la constitució i els empalagosament famosos Furs.
4t. L`autèntic problema d`Euskadi no és la manca de llibertat dels "bascos i basques" per poder "decidir el seu futur", sino la manca real de llibertat de la mitat de la població, que viu atemorida per la pressió dels violents que no accepten les normes. Milers de persones han de dur escolta i no poden sortir al carrer lliurement a fer una cervesa. I no em val que es digui que justament el conflicte s`encarrilaria si s`anés cap a una "solució final" que passaria per la independència d`Euskalherria i la unificació de territoris, tot plegat en un règim de terror, ètnic, sorgit després de guerres, destrucció i mort.
Podeu dir que exagero, però el trencament de la convivència comporta situacions gravíssimes que es desborden sense control. Ah ! i si Ezker Batúa continúa així, els veig extraparlamentaris...
Per tant, no al referèndum i sí a la convivència democràtica i al pacte de la majoria per fer reformes de l`Estatut que facin avançar i no pas retrocedir. Sembla que ni en el sí del PNB té el Lendakari tot el suport, la qual cosa fa pensar que s`està tirant a la piscina.