divendres, 8 de febrer de 2008

Empenta

L’esquerra sovint té el problema de ser sols reactiva. En aquests darrers temps tinc la sensació que ens costa explicar quins són els nostres plantejaments, els nostres objectius, com volem fer les coses. Sols ens trobem còmodes quan reaccionem a plantejaments que posen en dubte el nostre model, caldrà canviar d’estratègia. Posaré un parell d’exemples.
A Barcelona, després de molt temps més preocupats per la minoria del govern, pel recorregut de l’AVE i pel procés del PAM (en aquest cas absolutament necessari), arriben els hotelers i ens obren els ulls. Parlen d’una ciutat de postguerra i de la necessitat d’incrementar la imatge de Barcelona aparador, per no matar la gallina dels ous d’or. Aquestes declaracions ens permeten sortir responent en positiu. Explicar que aquest no és el nostre model de ciutat. Es poden resoldre punts concrets d’enllumenat, però un excés de llum no és el nostre model. Volem una ciutat conscienciada en l’estalvi energètic i en l’estalvi d’aigua. Barcelona ha d’apostar per objectius diferents. I ara estem sentint més opinions en aquest sentit. El govern de la ciutat, i més encara per la part que em toca ICV, hauria d’estar constantment explicant propostes de futur, model de ciutat, valors que aportem.
Un altre exemple és el de la reacció davant les declaracions dels bisbes. L’altre dia ja les vaig definir com a mancades d’ètica, però potser s’està fent un gra massa. Tinc una mica la sensació que el PSOE vol explotar al màxim aquesta polèmica per tal de garantir que la gent d’esquerres es mobilitzi. L’objectiu, però, hauria de ser mobilitzar a la gent a favor d’un model concret de societat que volem defensar.