dijous, 27 de desembre de 2007

Somàlia

El segrest de dues cooperants de Metges sense Fronteres a una regió de Somàlia torna a descobrir-nos algunes realitats que sovint oblidem. En aquestes dates de Nadal conèixer una mica més de prop la realitat d'una zona d'Àfrica absolutament castigada per la violència, la fam, l'integrisme, l'explotació humana, la violència envers les dones ... es converteix en una bofetada difícil d'assumir. Sols quan el conflicte afecta a occidentals o quan les matances són especialment indecents surt a les notícies aquest drama. També és curiós veure com un dia de Sant Esteve on els nostres polítics descansen les notícies parlen de més desgràcies del Tercer Món com el pont del Nepal, l'oleoducte de Nigèria o els falsos cooperants del Txad. Som incapaços de resoldre conflictes que generen misèria i provoquen milers de morts. En moments així el treball de les ONG es converteix en exemple de lluita per la transformació social. Sóc soci de Metges sense Fronteres i en moments així tinc clar que vull reforçar el meu suport econòmic a aquesta ONG, aquest és el meu únic suport, una petita aportació i també mirar de difondre el seu treball, com ara estic fent al blog. Considero que és una de les entitats amb més prestigi i amb un treball més seriós. Hi són en els conflictes fins al límit. Avui es mereixen tot el meu respecte.

1 comentari:

Hilario Ideas ha dit...

En Somalia, los cascos azules tenían un par de aficiones llamadas "el disparo turco" y "el submarino". La primera consistía en disparar desde lejos a un grupo para ver cuántos caían. La segunda en echar niños que no supieran nadar al río para ver cuántos eran rescatados por sus familiares antes de ahogarse. El día en que los abusos como estos, que no son más que un ejemplo entre decenas, abran más portadas y merezcan más titulares que los de Abu Ghraib y Guantánamo (la prisión estadounidense, que de la cubana jamás se dice nada), quizá haya una esperanza de que la ONU pueda reformarse. Mientras eso no suceda, seguirá como hasta ahora, protegiéndose con el mismo manto de antiamericanismo que sus amigos de la prensa.

hilarioideas@hotmail.com