dimarts, 11 de desembre de 2007

Reptes ensenyament





Sembla ser que, com era d'esperar, la histèria per la crisi del model educatiu a Catalunya comença a relaxar-se. El souflé està baixant. Amb més tranquilitat s'han anat consolidant algunes de les propostes de com millorar el sistema educatiu. Hi ha dues coses necessàries a fer i que molts experts han coincidit. La primera és millorar la formació del professorat. Per ser mestre de primària (jo mateix) cal fer una carrera universitària més propera a la continuació del batxillerat o a una ampliació del títol de monitor d'esplai que no pas a una formació profunda per assumir una responsabilitat tan important com l'educació de la nostra infància. Fa molts anys vaig conèixer una professora de Finlàndia. Quan em va explicar les dificultats per accedir a la carrera de formació del professorat vaig quedar-me sorprès. També m'han comentat que la sisena hora ha fet que tota la gent amb el títol ha accedit a l'escola, sigui quin sigui el seu nivell real i la seva capacitat. A primària no hi ha prou amb vocació, cal una millor formació i més exigència. I per ser professorat de secundària sols cal haver acreditat uns mínims de capacitat pedagògica, quan en realitat un alumne de 14 anys necessita grans dosi de capacitat pedagògica per part del seu professorat. La millora de la formació és sens dubte un dels grans reptes. El segon element que ha sortit com a necessari per millorar l'educació és el tema de la comprensió i l'expressió. Per damunt de la disciplina, la capacitat d'esforç o la memòria cal potenciar que el nostre alumnat entengui les coses, tingui una bona capacitat lectora i pugui expressar-se amb claredat. Segur que hi ha més coses a millorar però coincideixo que són dues prioritats a millorar per garantir un millor sistema educatiu a Catalunya. (PD. La fotografia està extreta de la web de l'escola Gravi, on he treballat molts anys de mestre).

1 comentari:

jordi sp ha dit...

Ai, Pere, jo que sóc del teu greme/ex-gremi, no sé com ho vols posar.
El problema del professorat té una base comuna a tota la universitat. Els estudis universitaris no estan contemplats com una PART de la FORMACIÓ PROFESSIONAL. Creiem que aquesta acaba als cicles o FPII antiga i el que veiem és que els universitaris han d'aprendre coses que dificilment poden aplicar al carrer. I no vull dir que els estudis hagin de ser solament d'allò per a què treballaràs sinó adaptar els ensenyaments a allò que es trobaran.
Els plans d'estudis no són coherents, generalment, en aquest país hem fet primer la reforma universitària per a acabar en l'ensenyament primari. No sé com és la formació finlandesa, però cal saber, també, com està disposada els aprenentatges que fa una persona a Finlàndia, és a dir, què ha de saber quan acaba l'ensenyament obligatori i successius. Aquí, a casa nostra es prepara per a que ho aprenguis tot a la universitat o als cicles, i no a l'ensenyament obligatori. Per què no ho fem a l'inrevés?