dimarts, 23 d’octubre del 2007

Tercermundistes

Darrerament estic escoltant massa vegades l'adjectiu tercermundista per referir-se a situacions que es viuen a casa nostra. Potser sóc una mica massa estricte, però em molesta molt. La nostra és una societat amb moltes mancances però en cap cas equiparable al Tercer Món. La nostra societat té problemes i reptes, però les condicions de vida a Barcelona i Catalunya no són equiparables a les de Etiòpia, Haití, Marroc o Bangladesh. Per exemple la situació actual de les Rodalies és inacceptable, lamentable i criticable, però en cap cas tercermundista. Qui coneix països del tercer món i entitats que hi treballen crec que compartirà amb mi aquesta idea. Potser penseu que no és tan greu fer servir aquest terme, jo mateix l'he fet servir de tant en tant, però crec que la situació que tenim a molts països sí que és de vergonya i la nostra situació no té res a veure.

5 comentaris:

Toni Femenia ha dit...

Hola Pere,bueno soc en Toni Femenia,numes vulia donarte les gracies per pasarte per el meu blog,i bueno ja de pas dirte que si tens alguna informació que tu creus interesant si me la podries enviar,perque apart del blog del districte que faig ,tambe surtu a la radio,per aixo u deia que si tu em podries pasar informacions del districte,igualment moltes gracies per pasarte.
Espero alguna resposta sobre el tema que te he plantejat a els comentaris del meu bloc
Moltes Gracies

Toni Femenia

Anònim ha dit...

Home, Pere, jo crec que quan utilitzem el terme "tercermundista" no és que ens equiparem a certs llocs d'Àfrica.
Quan el "vulgo" es refereix a "tercermundista" vol dir que l'administració no respon per a cobrir unes "necessitats" bàsiques que a l'any 2007 haurien d'estar superades:
-Problemes amb el tren i que la ministra del ram es mantingui a la poltrona.
-Que per a un fet, hagis de presentar les mateixes fotocòpies del llibre de família 5 vegades pel fet del naixement d'un fill, a saber: per al padró, per a demanar la targeta sanitària (que després d'un mes encara no he rebut), a l'INSS per duplicat (descans de maternitat i permis de paternitat), a hisenda per als 2500€, i per a demanar ajuts a benestar social (aquestes compulsades).Algunes fotocòpies són per a la mateixa administració.
-Que quan entres un pacient a urgències a l'hospital comarcal et preguntin com tenir el seu historial i els diguis que al mateix centre i , gairebé sigui impossible tenir-lo.
-Que el preu de la llet i el pa pugi sense que ningú no s'atreveixi a fer res: tots sabem que és més IVA per a l'estat i comunitats.
-Que a 'escola oficial d'idiomes de la Vall d'Hebron li calgui algun que altre rentat de cara.
-I com aquestes moltes.

No volem ser africans, però moltes vegades ens hi trobem reflectits: els governs prometen, però no hi ha respostes clares i directes.

A la gent no li importa pagar si el que rep és coherent, però la paciència s'esgota i van donant avisos: baixa participació, protestes, descontentament,....

Això és ser tercermundista.

Pere Nieto ha dit...

Jordi, tinc clar que aquesta referència és una forma d'expressar que estem molt pitjor del que hauríem d'estar, de fet jo mateix he utilitzat altres cops aquest terme. Però crec que hem d'evitar-lo, per malament que ens vagin les coses estem incomparablement millor que al Tercer Món, que tenen una situació desesperant, en gran part per la nostra responsabilitat. Cal evitar la demagogia dels polítics, però també de la ciutadania.

Anònim ha dit...

Pere, quan la gent utilitem aquest terme és per a situar-nos. Una paraula resumeix un fet i, a més a més, tothom ho entén. Prova de provar la situació de rodalies on, agafar el tren, és una aventura.
Cada vegada més utilitzem paraules políticament correctes i, la majoria són buides, recargolades i, això si, molt maques, però no volen dir res. Cal tornar a dir les coses pel seu nom, poc a poc, i la gent tornarà a agafar confiança. Cal tornar a que els actes senzills i quotidians siguin això, sense que representi més esforç que el de presentar-se davant l'administració de torn. Cal començar per aquí. En molts casos tenim una administració decimonònica que utilitza impresores i ordinadors, però que encara es basa en el rebut, la fotocòpia i les pòlisses de 25 pessetes.
Mentre no hagi aquests canvis que són els més senzills i que més afecten la gent, les persones seguiran utilitzant aquest terme.

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

A mi em sembla una actitud "tercermundista" ficar la pota un cop rere l'altre, desmuntar la infraestructura ferroviària d'una capital com Barcelona, per incompetència, i després no tenir la dignitat de presentar la dimissió. Ai! si això passés a la metròpoli madrilenya.