Rodalies

Em resistia a parlar del tema del desastre de les Rodalies, però al final m'he vist escrivint sobre això. Potser que no ens prenguin el pèl tan descaradament. És cert que el dèficit d'infrastructures és molt important. És cert que els governs del PP van oblidar la millora de la xarxa ferroviària catalana, especialment en les rodalies, que és el tren que fa servir la immensa majoria de catalans. És cert que CIU mai va prioritzar les infrastructures i encara menys el transport públic. Fins i tot és cert que les grans empreses constructores del país són un autèntic desastre i es perden enmig de les subcontractacions. Però no és menys cert que hi havia alternatives a l'AVE, que s'ha vigilat fatal l'obra, que s'ha prioritzat l'AVE per damunt de les rodalies, que s'ha volgut treure un gran rendiment electoral de l'arribada de l'AVE a Barcelona i que no s'ha parlat clar. La visita del Zapatero a Barcelona no ha servit ni molt menys per millorar la situació. Sembla ser que mentre parlava sobre el tema s'ha produit un nou esvoranc. Fa uns mesos ja deia que la força d'en Zapatero s'estava apagant. Després d'un inici de mandat amb l'impuls de moltes mesures de govern decidides i d'esquerres ZP s'ha deixat portar per les enquestes, els dubtes i la tecnocràcia i ha confiant en el seu "talante" com a principal arma de convicció. Cal més decisió, cal més força, calen més polítiques d'esquerres, per cert, aviat us tornaré a parlar de Joan Herrera. I sols em queda un tema per comentar, la ministra. Però demanar la seva dimissió és tan obvi com esperar que el sol surti cada matí i sembla tan poc probable com esperar que el sol no es pongui al vespre. El PSOE s'està cobrint de glòria ...