diumenge, 21 d’octubre de 2007

Maragall


L’anunci de Pasqual Maragall que pateix Alzheimer m’ha afectat. En primer lloc perquè Maragall ha estat un dels grans polítics d’aquest país, com ho ha estat Jordi Pujol, tot i les meves òbvies discrepàncies. Pasqual Maragall ha aportat a la política catalana la capacitat de sortir-se del guió, i aquest és un element que enyoro en la política actual. Tot és més previsible, potser sols poden donar sorpreses les conferències nacionals d’ERC, però m’agrada la capacitat que tenen alguns polítics de generar idees, d’engegar projectes i de crear il·lusió. Fa poc més d’un mes en que vaig tenir oportunitat de compartir el sopar d’entitats de la Festa Major d’Horta. S’hi va presentar perquè li va venir de gust. Havia quedat per passejar amb la seva amiga Custodia Moreno i van decidir acabar sopant i ballant amb la gent d’Horta. Va ser realment entranyable. Sense protocols, sense ànsia de protagonisme va saber divertir-se i va saber compartir una estona amb les entitats d’Horta. La foto correspon al sopar, xerrant amb l'Elsa Blasco

En segon lloc m’ha afectat la serenitat i la lucidesa en el seu anunci. No ha de ser senzill afrontar una malaltia tan dura. I el seu anunci, com ell mateix diu, ajuda a dignificar la malaltia. I el seu anunci ajuda a augmentar la lluita en contra de l’Alzheimer. Avui no parlaré de les coses que no m’agraden del Maragall, primer perquè és cert que en aquest cas les coses que m’agraden d’ell són més que les coses que no m’agraden, i segona perquè en un moment així sols vull expressar el meu profund respecte pel president Maragall i el meu desig de que superi, el millor possible, la seva malaltia.

2 comentaris:

Petre ha dit...

Estic molt d'acord i comparteixo fil per randa de la teva descripció d'aquest home que segueix compartint la seva vida i el seu futur amb la gent encara que sigui amb aquesta vesant de la seva salut.
Crec que la seva malaltia ha suposat un cop molt fort per a molts dels que sentim admiració per la seva manera de fer política.
Soc dels que espero o pot ser esperava que Maragall ens obris nous escenaris polítics necessaris en la nostra Europa. Però la vida segueix. Haurem de trobar uns altres referents.

alex ha dit...

Pere, Petre, jo també esperava continuar gaudint d'un polític com en Maragall de cara a Europa perque, encara que potser com diu el pere es sortís del gúió, i això no és sempre negatiu, estic convencut que amb ell fixant-se una fita com "catalunya a europa", haguissim redoblat la nostra imatge i presència a nivell europeu.